O surten d’aquí en quinze dies o els enverinem. Així, si fa no fa, va sonar l’amenaça rebuda per l’Associació pels Animals del Pirineu respecte d’una colònia de gats al camp del Pregada, a l'Alt Urgell. L’entitat lluita contra rellotge per reubicar-los. Són encisadors.
Confien des de l’Associació pels Animals del Pirineu que l’amenaça no es materialitzarà, però aquesta advertència feta pel propietari del terreny, al camp del Pregada (zona de Santa Magdalena) penja com una espasa de Dàmocles sobre la colònia de gats que hi viu: o surten d’allà en quinze dies o els enverina. Per si de cas, els membres de l’entitat treballen contra-rellotge per reubicar tants animals com puguin. Que siguin adoptats: de moment només ho han aconseguit amb un, ahir mateix, i això que són dòcils i carinyosos, assegura la veterinària que en té cura. Una altra línia de defensa ha estat recórrer a l’Ajuntament, al servei de medi ambient.
L’objectiu, que facin de mitjancers amb el propietari dels terrenys (són amplis) perquè cedeixi una porció on poder habilitar una gatera en condicions. “Com la que hi ha en tants altres llocs”, precisa la portaveu de l’associació. Què suposarien les instal·lacions? “He visitat gateres diferents i n’hi ha de molt xules i de molt cutres; no sabria dir ara mateix com han de ser, més enllà que ha d’estar coberta per una tanca de filferro perquè no escapin”, apunta. Confien en el resultat de les gestions davant el consistori? “Es van mostrar receptius, però a veure què hi poden fer davant el propietari”. Una altra cosa és que la responsabilitat sobre les colònies felines sigui competència municipal.
La colònia hi és fa anys i anys. És una zona allunyada dels habitatges i on només hi ha horts, així que a qui molesten? Sembla que alguna de les persones que conrea un dels horts s’hauria sentit molest per la presència dels felins, hauria protestat i la bola s’ha fet grossa. Però els gats estan en bones condicions sanitàries, ben alimentats i esterilitzats, insisteix la veterinària.
La prioritat de l’associació és aconseguir que s’adopti el màxim d’animals (n’hi ha uns quaranta), però reconeixen que no serà possible amb tots, entre altres raons perquè encara que els domesticats són mansos, sí que n’hi ha que mai han conviscut amb humans.