Una desena d'institucions científiques situades a les dues bandes del Pirineu, sota la coordinació de la Universitat de Barcelona, han demanat fons europeus Poctefa per poder crear una xarxa de monitoratge del permagel que queda en algunes crestes de la serralada, situades a partir de 2.800 metres d'altitud. L'objectiu és analitzar el comportament d'aquestes superfícies congelades en l'actual context de canvi climàtic, tal com ja s'està fent als Alps, i poder establir unes directrius per saber com s'ha actuat. Durant aquesta setmana, Puigcerdà ha acollit la sisena Conferència Europea de Permafrost, un congrés que es duu a terme cada quatre anys i que en aquesta edició reuneix uns 450 investigadors de 33 països d'arreu del món.
Les onades de calor i l'augment de les temperatures en les pròximes dècades contribuiran a la descongelació de la capa de permagel que encara queda en algunes crestes del Pirineu i que protegeix les roques de possibles esquerdes, tot actuant com un ciment. Per aquest motiu, es vol analitzar quina evolució tindrà i les repercussions de la seva progressiva desaparició, que molt probablement es traduirà en despreniments de roca als cims més elevats de la serralada. La idea és poder fer recomanacions als gestors del territori sobre com cal actuar.
Marc Oliva, professor de la UB i organitzador de la sisena Conferència Europea de Permafrost a Puigcerdà, va destacar que tot i que el Pirineu és una de les grans serralades del continent, es troba entre les menys estudiades en aquest àmbit. Un dels temes principals que s'han tractat en aquest congrés ha estat l'impacte mundial que té la degradació del permagel, sobretot a la zona de l'Àrtic, on es podrien alliberar gasos d'efecte hivernacle.
