No ha de ser una solució "màgica" però pot ser una eina més per intentar pal·liar el problema de l'habitatge. Aquest és el parer d'Andrea Doncel i Gerard Fontanet, dos membres de l'Estaló, l'associació que pretén ser una estructura de suport per a l'habitatge cooperatiu i que ha estat recentment presentada en societat. Entre els objectius principals que s'han marcat hi ha "donar a conèixer què és l'habitatge cooperatiu" perquè si bé és una modalitat que en altres països compta amb una trajectòria històrica a Andorra es parteix de zero, "és totalment desconegut". Per això, aquesta pedagogia serà la primera de les fites, ja que el fet que al país no hi hagi un cas real fa que hi hagi molts malentesos.

Així, Doncel destaca que hi ha qui el confon amb el 'coliving' i que pensa que haurà de compartir pis. "Això no és cert", afirma rotundament tot aclarint que cada persona que formi part d'una cooperativa tindrà el seu propi pis i que serà precisament la cooperativa qui decidirà "com vol viure" cada soci. En aquest sentit, la potestat de si hi ha, a més de cada pis, espais compartits o no dependrà de cada agrupació. "Vosaltres, conjuntament amb la resta de socis de la cooperativa, decidiu si hi ha o no hi ha espais compartits i quins són aquests espais compartits. Depèn de la cooperativa", aclareix.

Ja fa uns anys que el germen d'aquesta associació es va començar a gestar i un grup de persones a les quals els va sorgir aquesta inquietud van començar a informar-se sobre aquesta modalitat, a visitar projectes d'aquest estil i també a fer contactes amb les administracions i a "donar veus" per començar a treballar en l'impuls a l'habitatge cooperatiu. "Els primers anys ens vam centrar molt a parlar amb l'administració, difondre aquest model dins de l'administració i començar a donar veus", explica Fontanet que afegeix que després d'estudiar si aquest model podia aterrar a Andorra es va estudiar si els interessava més ser "una associació, una fundació o una cooperativa". Finalment, s'ha acabat donant forma a l'Estaló, que vol ser aquesta plataforma per ajudar a fer que l'habitatge cooperatiu aterri a Andorra.

Canvis legislatius

En els primers contactes amb les administracions ja han vist que serà necessari fer alguns ajustaments legislatius. "Les administracions estan interessades a veure com ho podem fer realitat", expliquen, i afegeixen que els preocupa és "quina és la demanda real, veure quines són les necessitats" i aquesta també és una feina que està duent a terme l'entitat, ja que a través de la seva web estan recollint dades per fer "una radiografia" sobre aquesta demanda. "Crec que seria interessant que en els pròxims mesos puguem treballar aquest marc legislatiu", manifesta Doncel per posteriorment començar a impulsar ja projectes, que poden anar més a menys ràpid en funció de si el que rep la cooperativa és un terreny o un edifici que es pugui rehabilitar, que és una altra de les opcions. "Sempre es pot trobar l'oportunitat per generar cooperativa, al final és trobar el lloc, trobar la gent i el finançament per poder-la desenvolupar", defensa Fontanet.

Finançament

I precisament per això, també han començat els contactes amb els bancs, per mirar d'abordar la qüestió del finançament. I diuen que han trobat bona predisposició. A Catalunya, per exemple, s'han impulsat banques ètiques, que han subvencionat moltes cooperatives, però també es pot trobar finançament de fundacions. "Hi ha interès dels bancs en finançar projectes més socials o sostenibles", constaten.

I quin tipus de cooperativa tindria un millor encaix a Andorra? Incideixen en el fet que cada cooperativa pot decidir com es desenvolupa i Fontanet destaca que per exemple a Suïssa "funciona molt bé el model de promoció", és a dir, cooperatives que tiren endavant edificis i que es nodreixen de persones que s'apunten a una llista d'espera i que entren a l'immoble quan hi ha una vacant i, en canvi, hi ha altres models en què la cooperativa basteix l'edifici des de zero, concebent com vol que estigui configurat.

I com funciona econòmicament aquesta cooperativa? Habitualment, per subvencionar tot el que és el cost de la construcció i totes les despeses es fa una aportació inicial que pot estar entre el 10 i el 20%, segons cada cooperativa i els estudis de viabilitat que s'hagin dut a terme. Aquesta aportació inicial, quan es marxa de la cooperativa, es recupera i després hi ha les quotes mensuals, tant per retornar el crèdit com per fer front a les despeses de funcionament de l'edifici o fins i tot per nodrir una caixa de la cooperativa que podria servir per a quan s'acabi l'ocupació del terreny o de l'immoble, perquè la cooperativa pugui continuar funcionant. I a banda, destaquen, caldrà veure com es poden adequar les subvencions que pugui donar també l'administració per fomentar aquest tipus d'habitatge. 

I entre els beneficis que defensen a banda que l'habitatge sigui més assequible, perquè en les promocions habituals una part molt important del cost és la compra del terreny i a més cal tenir en compte costos com els del promotor o les immobiliàries, també hi ha el social, pel fet que sovint aquest model d'habitatge genera una interacció més elevada entre els veïns, un aspecte que podria ser interessant impulsar per generar xarxes de suport mutu. 

Qui en vulgui saber més, tindrà l'oportunitat d'informar-se'n dijous vinent a les 19 hores al Roc Blanc, en la xerrada que l'associació oferirà al piano bar.