El Govern ha decidit tirar endavant una enquesta centrada en la salut mental. Tal com s’ha manifestat, la realització d’aquest estudi respon a la voluntat de l’executiu de conèixer en profunditat les necessitats que tenen les persones que pateixen alguna malaltia mental.

L’objectiu principal és posar en marxa les accions i fer les intervencions necessàries que permetin una atenció eficient en salut mental i que afavoreixin també la plena reinserció i integració d’aquest col·lectiu en la societat.
D’aquesta manera, l’enquesta es durà a terme mitjançant un conveni establert entre les institucions següents: el ministeri de Salut, Benestar i Treball, que coordinarà el projecte; la Fundació Aurora Fornés i Padreny, que n’assumirà el finançament, i el Centre de Recerca Sociològica de l’Institut d’Estudis Andorrans, que s’encarregarà del treball de camp.
L’estudi, que està avalat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), es fonamenta en l‘Enquesta de salut mental en la població general: imatge i realitat, que es realitza des de l’any 1997, primer a França i en una segona fase en diferents països d’Europa.
Per fer l’enquesta s’estima que serà necessària una mostra aproximada de 1.000 persones de la població major de 15 anys. El treball de camp es durà a terme els pròxims mesos de novembre i desembre, tal com s’ha especificat des de l’executiu.

Les característiques
Pel que fa a les característiques de l’estudi, cal assenyalar que es diferencia dos eixos d’investigació, un eix socioantropològic i un altre d’epidemiològic. L’objectiu de l’eix socioantropològic és fer una descripció de la representació mental que la població té de la malaltia mental, els malalts mentals i les diferents formes d’ajuda i atenció.
Referent al segon eix, l’epidemiològic, l’objectiu és obtenir una aproximació a la prevalença dels trastorns mentals en la població general.
La Fundació Aurora Fornés i Padreny està molt sensibilitzada amb la problemàtica de la salut mental i per aquest motiu ja contribueix en diferents projectes que estan relacionats amb aquestes malalties.
Tal com destaquen els experts, la salut mental es pot definir com l’estat de benestar que permet als individus desenvolupar les seves habilitats, afrontar l’estrès normal de la vida, treballar de manera productiva i fructífera i sentir-se part de la comunitat.

Manca de dades
A Andorra no es disposa de dades de la proporció de ciutadans que pateixen un trastorn mental. Es pot tenir únicament informació sobre el volum de persones que visiten el Servei de Salut Mental o els professionals de la psiquiatria o la psicologia, però se’n desconeix el diagnòstic.
Així mateix, tal com es remarca des del ministeri de Salut i Benestar, moltes patologies d’aquest tipus es tracten a la consulta dels metges generalistes o, en molts dels casos, no són tractades, atesa la manca d’informació que té la població sobre la salut mental i l’estigma que encara comporten aquestes malalties.

Malalties prevalents
Cal assenyalar que els trastorns mentals són malalties molt prevalents que constitueixen un problema important de salut pública i que tenen un gran impacte en termes de dependència, discapacitat i despesa econòmica i sanitària (OMS, 2003). A escala mundial, aproximadament el 14% de la càrrega global d’aquestes patologies es pot atribuir a trastorns psiquiàtrics de naturalesa crònica, com per exemple la depressió.
Un altre dels aspectes que s’ha posat de manifest és que la particularitat dels trastorns mentals fa que els resultats que s’obtenen en les enquestes nacionals de salut no ofereixin tota la informació que és necessària per planificar els serveis de prevenció, atenció i rehabilitació. És per això que a tots els països es duu a terme enquestes epidemiològiques específiques, com la que ara es vol tirar endavant, ja que d’aquesta manera s’aconsegueix disposar de dades més fiables.