Una fira bastida des de la base

Una fotografia, una imatge del Carrer Major de la Seu ple i gaudint de la Fira de Sant Ermengol malgrat les mascaretes, va ser el detonant, l’espurna, el combustible, que va posar en marxa el pensament de Lluís Salses: no és un goig veure la vida als carrers? No és aquesta una bona manera de dinamitzar una ciutat. I bé, es va dir, quins actius té aquesta? Doncs últimament s’estan enfilant molt els que tenen a veure amb l’esport. Així es van mobilitzar i ordenar les neurones necessàries perquè sorgís la idea de crear una primera fira de l’esport a la capital alturgellenca, una idea que en el passat ple municipal va quedar acceptada per tots els grups i –tot i que sempre hi queda un grau de sa escepticisme, confessa Salses– té moltes opcions de veure la llum del dia. 

 

Salses, en realitat la seva activitat a les xarxes socials se centra a fer difusió del fons fotogràfic familiar, el fons Courer, va llançar la idea a través del seu perfil, a veure qui recollia el guant. Hauria esperat més ressò entre la ciutadania, confessa, però la via per la qual es va obrir pas va ser una altra: el regidor de Compromís per la Seu, Joan Barrera, la hi va comprar per traslladar-la al ple en una moció. “Li vaig dir que cap problema, que jo havia deixat la idea damunt de la taula, obert perquè hi donés suport qui volgués”. La moció va rebre el suport unànime, només amb una modificació proposada per l’equip de govern que va semblar raonable: aixecar un esdeveniment amb tots els ets i uts requereix temps, i sobretot pressupost, i per no precipitar-se es va fixar per a la primavera del 2023. 

 

A la corporació la música els sona bé, però no tenen massa clar quina ha de ser la lletra. Al contrari de Salses, que admet tenir-ho tot bastant pensadet. “No serveix de res només llençar idees, s’han de desenvolupar” i ell, enginyer de professió, té força clar de què està parlant. De moment s’ho reserva –malgrat la insistència periodística per obtenir-ne detalls– però es posa a disposició de l’Ajuntament. 

 

També és cert que l’ideòleg, diguem-ne, no llença les campanes al vol. “Una fira es fa si s’hi creu, però si només han fet el paripé dels vots, no val la pena, millor deixar-ho córrer”. Ja té alguna experiència prèvia que li aconsella certa prudència:  el mateix ple ja va aprovar una altra proposta sorgida de la seva iniciativa, la bonificació IBI i ICCIO per a instal·lació de plaques fotovoltaiques: va ser el gener de l’any passat i tot sembla haver quedat en paper mullat. 

 

Però ell hi creu: “Hi hem de creure tots, per donar vida, per tenir un punt més de referència a la Seu”. Cal arriscar-se, “provem-ho, el que no podem fer és ni tan sols fracassar, hem de fer coses”. Ara bé, puntualitza, ha de ser una fira bastida a poc a poc, “sense inversions bestials ni idees faraòniques”.