Quan anàvem a escola i ens ensenyaven matemàtiques ens plantejaven problemes del tipus si tinc cinc caramels i me’n menjo dos, quants me’n queden? Això era als inicis de l’educació primària, crec recordar, i els dits de les mans eren imprescindibles per tal d’arribar a una conclusió –reconec que a vegades encara ho són–. Més endavant van arribar aquells que deien que si un tren surt de Barcelona a tal hora i va a una velocitat X i un altre de Madrid a una velocitat Y, en quin punt es trobaran? Aquests ja em costaven una mica més, la veritat. Però i si venc 100 llibres i cada un té un preu de 18 euros, quants diners recaptaré? Doncs aquesta resposta la sap perfectament el conseller general i escriptor Pol Bartolomé, ja que és exactament la suma que ha aconseguit la venda de “La font dels diamants” i que ha donat íntegrament a Càritas Andorrana.

De fet, 98 dels exemplars es van polir el mateix dia de la presentació ara farà un mes i escaig, i els dos restants es van liquidar en un parell de paradetes de Sant Jordi. La decisió que la recaptació del llibre anés destinada a una causa solidària se li va acudir a Bartolomé a principis d'any, i ràpidament es va posar en contacte amb l'editorial Llamps i trons per dur a terme el projecte. Comenta que "Sergi Mas va ser una inspiració per com entenia l'art des d'un punt de vista social i altruista", a més, "la meva feina és una altra", la de polític, i "guanyar diners amb una activitat alternativa seria estrany", diu. Recordem que Càritas destinarà els 1.800 euros al projecte "Jo com tu", que consisteix a cedir targetes de prepagament a aquelles famílies que ho necessitin perquè puguin comprar aliments i menesters en supermercats corrents, i no patir, així, l'estigma d'haver d'anar a la botiga de l'organització.

Però "La font dels diamants" no s'acaba aquí. No solament ja està a impremta la segona edició del llibre, sinó que el 21 de juny Bartolomé publicarà una cançó sota el mateix nom. Aquesta anirà acompanyada d'un "emotiu videoclip", avança, i la tonada ha comptat amb la producció de Lluís Cartes, l'edició d'Oriol Vilella i la masterització de Marc Parrot –el mític Chaval de la Peca–, el que podríem catalogar perfectament com a un trio de primera divisió. L'estil de la tonada "serà com el meu", diu, "molt pirinenc, rural i calmat". Així que, amb tot, podem dir que el projecte del polític-escriptor té tres potes o dimensions: la literària, la solidària i ara la musical. I tot, és clar, sota l'atenta mirada de la Laurèdia que el va veure créixer.