Una jornada particular

Montserrat Cardelús era una joveneta el 1978, i com a pubilla li va tocar, amb un dels germans Armengol, donar la benvinguda a la parròquia al copríncep Valéry Giscard d’Estaing. Rebre’l i conduir-lo cap a Casa de la Vall, recorda. Han passat anys i els detalls s’esvaeixen, però el record que li ha quedat és el d’una personalitat que va ser extremadament amable amb els amfitrions, “molt atent amb tothom i carinyós amb els andorrans”. Al llarg de tot el recorregut i en cada acte “es va bolcar, va ser molt càlid” en aquell octubre de fa més de quatre dècades. Era el segon copríncep francès que visitava el país després de De Gaulle. 

A Casa de la Vall els actes, presidits pel síndic Julià Reig, també van deixar anecdotari rere seu. “Vostè és el conseller més jove, oi?”, li va dir a Simó Duró. “No, excel·lència, hi ha un company, en Joan Fité, amb qui ens portem uns mesos”, li va explicar l’ordinenc. Actes protocol·laris despatxats i foto a l’escalinata feta, les autoritats van participar en un repàs sota envelat: “aquells plats encara avui es troben a Meritxell”, recorda. A la seva parròquia, l’última que va visitar abans de tornar a Andorra la Vella i enlairar-se en l’helicòpter, també va seguir els actes Duró. L’hereu de casa Rossell, Joaquim de Riba, va portar des del casalot l’original del Manual Digest que va escriure el seu avantpassat perquè els dos coprínceps (el bisbe Joan Martí Alanis el va acompanyar en aquesta visita) el signessin. Per cert, que ho van fer sobre una taula estil Lluís XV que van portar expressament des de cal Ramonguem. Avui en dia ocupa un lloc d’honor a l’habitatge ordinenc de Duró, òbviament. 

El recorregut pel país el van seguir Casimir Arajol i Marc Forné com a fotògraf i reporter de premsa. “Recordo sobretot la quantitat de gent que omplia la plaça del Poble”, explica Arajol, una profusió de públic que es va repetir per allà on passava la comitiva. 

Fora d’aquella visita, l’excap de Govern Òscar Ribas també hi va tenir alguna trobada puntual, al Brussel·les, ja en els anys posteriors. Va constatar dues coses: que era un home accessible, simpàtic i obert i que dels afers andorrans no estava massa al corrent.