Una marató contra els Jocs

“Per molt maquillatge que hi posin, per molt de verd que pintin les seves mentides, els Jocs Olímpics d’Hivern no són ni seran sostenibles i menys serviran per respondre a les necessitats del Pirineu”. Així d’explícit es mostrava Bernat Lavaquiol, portaveu d’Stop JJOO en la presentació, a finals d’agost, de la plataforma que pretén aglutinar forces de tota mena que s’oposen a la celebració d’uns Jocs Olímpics Barcelona-Pirineus, una idea que volta pels despatxos des de fa més d’una dècada i que als centres de decisió urbans ha agafat molta empemta. Amb una part del Pirineu en contra, assegura Lavaquiol, que també és regidor de la CUP a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell. “Però els independentistes no la volem capitalitzar, volem que sigui un instrument obert a alcaldes i regidors. Ens consta, per exemple, que bona part dels d’ERC no estan tan convençuts del projecte”. També a la ciutadania. I als científics: a la Universitat de Girona s’està redactant el manifest al qual confien que aviat s’hi adhereixen. També polítics de signe divers i personalitats rellevants.  

Tot plegat forma part de la campanya que Stop JJOO enceta de cara a una esperada consulta popular a les comarques pirinenques, el Ripollès i el Berguedà, totes elles afectades per les infraestructures que requereixen uns Jocs d’Hivern. Un referèndum popular que, assegura Lavaquiol, és un compromís de la consellera de Presidència de la Generalitat, Laura Vilagrà: del seu departament penja el projecte dels Jocs. 

 

De moment, aquesta campanya hauria començat amb la intervenció de la plataforma en la manifestació que es va convocar a Barcelona inicialment per protestar contra l’ampliació de l’aeroport del Prat però que hauria donat cabuda a altres causes relacionades amb projectes i iniciatives que posen en risc el fràgil equilibri mediambiental (si més no, segons  consideren els convocants). 

La campanya del no estaria en marxa, però de la possible data de la consulta, en canvi, no hi ha cap previsió certa. “La consellera ens va dir que en sis mesos o un any, però ho veiem difícil perquè en realitat ni tan sols no tenen redactat un projecte” sobre tot allò que suposa la candidatura olímpica. “L’única cosa que han posat en marxa és la maquinària de màrqueting”, afirma Lavaquiol.

De fet, aquest és un dels principals arguments que esgrimeix la plataforma: l’absoluta manca d’informació real de què disposen alcaldes, consells comarcals, regidors, associacions, empresaris i, en resum, la ciutadania, de les comarques afectades. “Tot plegat és un projecte que s’està fent amb una absoluta manca de transparència, a esquenes del territori”, insisteix el portaveu d’Stop JJOO. Dit de manera gràfica, “des dels despatxos foscos de Barcelona, pressionats pel lobby de la construcció i el del turisme”, per acabar de “convertir el Pirineu en un parc temàtic d’esbarjo per a l’àrea metropolitana”.

 

Per a Lavaquiol, en plena emergència climàtica no toca pensar en uns Jocs d’Hivern que abocarien a utilitzar neu artificial, amb “la inversió descomunal” que precisa i l’altíssim impacte ambiental que suposa. 

També el model econòmic que hi ha darrere del projecte els fa estar en contra: en un Pirineu on el 25% del PIB (en algunes comarques s’enfila al 40%) ja depèn del turisme, els sembla un despropòsit continuar incidint en aquesta economia de “monocultiu turístic”. Argumenten que així només s’alimenta una oferta laboral lligada a la precarietat i que allunya el jovent, incidint en el despoblament del territori. Empobreix, asseguren: a la vegueria de l’Alt Pirineu la renda per càpita ja és de 8.300 euros l’any, molt per sota de la mitjana catalana, de 14.000. 

També addueixen que les infraestructures que acompanyarien uns Jocs no són les que necessita el Pirineu: “Si mirem les carreteres, per exemple, no cal connectar-nos millor amb Barcelona, mentre és un drama anar de Puigcerdà a Viella”.