La idea va sorgir per la necessitat de tocar més de peus a terra, literalment parlant en aquest cas. I no és que tingués una revelació del més enllà, però com passa amb aquests moments tan crucials de la vida recorda perfectament el moment i el lloc. I no és la primera vegada que li passa. Però anem a pams. Joaquim Bessa és un conegut maquetista que el 2018 va haver de deixar aquesta afició per prescripció mèdica, ja que no li anava bé respirar la pols de la pedra i la pissarra. Cal recordar que es va acomiadar de les maquetes, en va fer mitja dotzena, amb la construcció a escala de Casa de la Vall, la seva obra mestra. Ara ha inventat un dispositiu que li permet que la pròtesi que porta a la cama dreta per un accident laboral que va patir el 2007 sigui movible i es pugui fer més llarga o més curta en funció de si el terra que ha de trepitjar és pla o amb pendent. I és que ni més ni menys és autor d’un artefacte que fa que la seva pròtesi sigui tot terreny. Ho explica molt satisfet. I ja fa un parell de setmanes que va pel món amb el nou dispositiu fet a Andorra, remarca, i funciona. Així doncs, Bessa ha canviat les maquetes per les pròtesis i té ganes de compartir-ho perquè creu que pot ajudar d’altres persones que es trobin en la seva situació.
El mecanisme és molt discret, de manera que ficant la mà a la butxaca del pantaló governa la pròtesi, en concret un encaix que puja i baixa segons la necessitat, sistema ideal a l’hora de conduir i per anar a Portugal, amb la quantitat d’hores de viatge que hi ha, li va molt bé, explica. I és que Bessa és inquiet de mena i no vol quedar-se tancat a casa avorrit o passar-se el dia al bar “perquè no s’aprèn res de bo”, diu. Per això, quan fa tres anys la doctora Avellanet i la seva fisio van voler que deixés les crosses i caminés només amb una, es va adonar que no ho podia fer de cap de les maneres, tenint en compte, a més, que havia de cuidar la cama bona. I és així com intentant quasi l’impossible a l’aparcament de l’hospital va pensar que havia de trobar una solució. I això és el que ha estat cavil·lant i provant durant tot aquest temps. I ha trobat la manera.
El mecanisme el porta, però, ben tapat amb un plàstic perquè ell n’és l’autor i s’ho vol fer valdre. Encara no sap del cert que en farà però ha descartat patentar-ho, ja que fer-ho només a Andorra no li serviria de gaire perquè a d’altres països el podrien copiar i haver de registrar la patent a tots els estats d’Europa no li sortiria a compte perquè caldria un bon pressupost per poder-ho fer. Així és que la seva idea és vendre-ho a una empresa alemanya que fabrica pròtesi. És la via que vol explorar i espera sortir-se’n amb l’ajuda de la seva doctora.
