Solament en posar un peu al recinte ja la va advertir. Estava allà, tranquil·la. Menjant palla com cada dia. Segurament va ser una jornada ven diferent per a la pobra bèstia, ja que de cop es va veure rodejada de rostres no especialment bovins i de sons no gaire similars als del camp. A més, sens dubte era indiferent a tot el que passava al seu voltant, però ella, sense saber-ho, era l'estrella de la fira. I és que tothom l'admirava. Tota persona present es va quedar meravellada per la presència de l'animal. Tenia unes cames fortes i robustes, unes espatlles dignes d'un culturista i dues emergents i juvenils banyes que amenaçaven a qualsevol que li passés per la vora. "Seràs meva, vedella", es van dir internament els ulls que l'observaven. "Seràs meva".

Bé, per ser exactes hem de dir que era un vedell, i qui el tenia enfilat no era altre que Carles Flinch, del restaurant Can Manel. Tot va succeir a la sisena edició de la Fira del Bestiar d'Ordino, que per primera vegada va subhastar dos joves mascles de raça bruna d'Andorra. El primer, company del nostre protagonista, pesava 520 quilos, i després d'una llarga lluita de licitacions amb Toni Cruz va ser adjudicat al Refugi Bordes de Sorteny per un total de 3.150 euros. Mentre tot això passava, Flinch restava a l'espera. Però finalment va arribar el moment. "És ara o mai", es va dir.

"Comencem amb 2.700 euros!", va exclamar Jordi Serrancanta, conseller de Turisme, Dinamització i Esports del Comú d'Ordino i encarregat de cantar els encants. Cruz no havia perdut encara l'esperança d'endur-se un bon mastegot de carn cap a casa, però Flinch tenia un objectiu, una missió, i l'havia de complir. A la subhasta s'hi va unir un altre contendent, i va ser una agònica batalla. Finalment, com ja es deuen imaginar, el xef de Can Manel es va endur els 620 quilos de bèstia per 4.500 euros.

I a partir d'aquí, què passa amb el vedell? "Doncs se'n va directament cap a l'escorxador", diu Flinch. "Allà s'hi estarà uns 30 o 40 dies madurant", i més endavant en traurà entrecots, filets i bistecs que "serviran per fer a la brasa o fricandó". De les parts no tan nobles "en farem hamburgueses i tàrtars", i d'altres peces com la cua o el coll "ja veurem què en fem". Però segur que alguna cosa ben bona, perquè d'aquestes bèsties "se n'aprofita tot!". Al seu restaurant acostuma a tractar amb carn del Principat, però lamenta que de vegades és complicat trobar-ne, ja que "hi ha molta demanda i els ramaders no donen l'abast". És una de les conseqüències de ser un país petit, però segur que aquest vedell, batejat com a Rita pel seu nou amo, abastirà una gran quantitat de clients de Can Manel.

Pel que fa a la Fira del Bestiar en si, el cònsol menor de la parròquia, Eduard Betriu, es mostra satisfet de la rebuda de la gent. Reconeix no tenir una dada exacta de quants visitants s'hi han apropat, però la seva intuïció li fa creure que "ens hem acostat a les xifres de la primera edició, que van ser números rècord!". I molt probablement ho hagin fet, perquè l'ambient d'aquests dies ha estat a l'altura de l'ocasió, i no solament al recinte firal, sinó també al mercat artesanal del centre de poble. A això també ha ajudat el fet que el temps els hagi respectat, així com els dos minibusos que han facilitat el desplaçament de la gent entre els dos espais. Ara bé, qui sens dubte se'n va més content és el xef Flinch amb la Rita –o el Rita–, i segur que ja espera la pròxima edició per seguir subministrant Can Manel de productes de qualitat andorrana.