El ministeri de Medi Ambient té previst posar en marxa una xarxa de vigilància de la contaminació acústica similar a la que ja hi ha per al control de la contaminació de l’aire.

Aquesta xarxa serà una mica la conseqüència dels dos cadastres sònics que es van fer l’any 2002 i el 2010, ja que van servir per veure els llocs on fa falta un control més gran. Tal com explica el cap de la Unitat de Medi Atmosfèric, Marc Rossell, aquesta xarxa servirà per tenir dades constants i veure l’evolució contínua d’aquesta contaminació.
Amb aquestes dades es podrà plasmar un mapa del soroll, que servirà per veure “com una fotografia” les zones més afectades per la contaminació acústica, tal com explica Rossell. Aquest mapa serà similar al que ja hi ha per a la qualitat de l’aire.
Els dos cadastres sònics que s’ha fet fins ara posen de manifest que els principals contaminants que hi ha al país són el trànsit i el riu, tal com explica el tècnic, però especialment el primer. En aquest sentit, cal destacar que a les principals vies de comunicació és on es detecta una contaminació acústica més elevada. Per exemple, uns dels eixos que registren més sorolls és la carretera de l’Obac, per l’important volum de vehicles que hi transiten cada dia i també pel fet que és una via en pendent.
Fora de les principals vies de comunicació, els valors que es registren són en general baixos ja que, tal com insisteix Rossell, a banda de la circulació l’altre “contaminant” acústic és el riu, un fet que resulta incrementat perquè Andorra es troba a la capçalera dels rius, i per tant, l’impacte de la seva “sonoritat” és més gran que en altres punts.
Encara que un dels objectius d’aquests cadastres sigui reduir aquesta contaminació, Rossell comenta que aquesta reducció és difícil en determinats punts, ja que en moltes d’aquestes vies de comunicació s’hauria d’arribar a disminuir el trànsit un 50% perquè hi hagués una davallada notable del soroll.

L’evolució des del 2002
Veient els resultats del cadastre que es va fer ara fa vuit anys i el d'aquest any, es pot concloure que no hi ha un empitjorament, és a dir, que no hi ha en línies generals més contaminació acústica que la que llavors es va documentar, però “tampoc una millora considerable”, tal com remarca l’expert.
Cal tenir en compte que les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre la contaminació acústica van encaminades que els diferents països tinguin a l’abast elements, com els mapes sonors o els cadastres, que els permetin veure quins són els punts on l’impacte del soroll és més gran i puguin prendre així les mesures escaients per reduir, de manera progressiva, aquesta contaminació.