Diari digital d'Andorra Bondia
David Escofet i Toni Lalinde, secretari i director del centre.
David Escofet i Toni Lalinde, secretari i director del centre.

UNED: fa vint anys que té vint anys


Escrit per: 
Alba Doral / Foto: A. D.
El curs 2021-2022 comença al centre associat de la UNED a la Seu d’Urgell amb una nova titulació, el grau de Ciències Ambientals. De cara a un futur gens llunyà, s’hi podria afegir Educació Infantil. Si més no, és en això que treballen el director, Toni Lalinde, i el secretari, David Escofet, l’exigu però dinàmic equip que lidera el centre universitari. La nova oferta, la que ha arribat i la que previsiblement arribarà si no hi ha entrebancs –i si hi ha pressupost, és clar– respon als interessos expressats per l’alumnat potencial, la gent de la comarca. 
 
És així, explica Lalinde, com han funcionat sempre “i és així com durant quasi quatre dècades hem pogut contribuir que la gent no marxi del territori, fent que puguin trobar aquí els estudis que necessiten, que els permet millorar la seva feina, el seu futur”.  Ell mateix, advocat, es posa com a exemple: surt de les aules del centre que ara dirigeix. Com Escofet. O com molts altres, gent com l’historiador Carles Gascón o, a Andorra, el director del CRES, Joan Micó. Per esmentar-ne un parell. I molts han tornat a les mateixes aules, ara com a professors. “Veiem la gent que es llicencia, es gradua, i comença a treballar en allò que ha estudiat, i a sobre, al territori, perquè on s’està millor que a casa?”
 
La gran satisfacció, destaca Lalinde, “són aquells sis o deu alumnes que cada curs obtenen el títol”. Emocionen, “com una senyora que, amb cinquanta anys, es va titular el curs passat i ens explicava emocionada que tenia dues ofertes de feina. Ni ella s’ho esperava”. És el que els interessa, insisteix: “Nosaltres no volem fer matrícules i au!, no som una universitat privada; el que pretenem és que la gent acabi” els estudis que es proposen. Per això “quan entren els aconsellem que es marquin un horitzó a deu anys, que no es pressionin, que no vulguin córrer”, perquè aleshores el risc d’abandó creix. Sobretot tenint en compte que el gruix de l’alumnat -enguany hi ha unes 260 matrícules vives en graus i accés per a majors de 25 anys, amb els màsters i cursos monogràfics per a sènior a banda, està format per adults que han de fer compatible l’estudi amb la vida laboral i la família. “Tot i que detectem que cada cop més ens arriba un estudiant jove”, matisa Escofet. 
 
I ara que proliferen les universitats virtuals, com hi encaixa? “No oblidem que és un centre públic, i això vol dir que té uns preus públics i per tant els més econòmics”, recorda Escofet. D’altra banda, “la logística familiar”, és a dir, que “els estudiants no són un número” sinó que el tracte amb el tutor és personalitzat, proper. I en tercer lloc, hi afegeix, no és menys important el prestigi d’una institució veterana com aquesta. “T’ho has de mirar, no té la mateixa validesa un títol expedit per una universitat que surt molt avall als rànquings”. Excepte, matisa Escofet no sense ironia, “per entrar a les administracions públiques, que això no s’ho miren”.  I un últim avantatge, proposa,  és l’àmplia xarxa de centres pertot el territori espanyol. Molt útil per als alumnes que arriben d’Andorra, un bon gruix, quasi la meitat dels matriculats, i que sovint són persones que acabaran marxant. 
 
Lalinde apunta també a l’exigència en els estudis,  “no regalen res i d’aquí el reconeixement que té”, matisa Escofet, compensada amb l’ajut ofert pel professorat. “Aquí no oblidem que ve molta gent que ha perdut l’hàbit d’estudiar, per això ens centrem molt a oferir-los tècniques d’estudi: no tothom sap fer un resum, un esquema.” En aquesta proximitat a l’alumne que defensen també s’inscriuen les jornades d’acollida de cada nou curs: tant per ajudar a familiaritzar amb la plataforma tecnològica com per rebre l’orientació acadèmica personalitzada. “Per començar, ve algú a dir-me que es matricularà del primer curs de Geografia i Història per exemple i saps què li dic? que no ho faci, que vagi a poc a poc”. 
 
Molts canvis des dels exàmens que arribaven a Sant Domènec en sobre
Avui la UNED dista molt –i més després que una pandèmia ha obligat a posar-se les piles tecnològicament parlant– d’aquell centre que es va inaugurar el 10 d’octubre del 1984 i que es va ubicar provisionalment al Carrer Major, encara que els exàmens es feien a Sant Domènec: arribaven ensobrats i segellats, en valisa, i així marxaven. Avui les aules del centre de Les Monges on es realitzen estan monitorats des de Madrid. També les comunicacions entre alumnes i professors són més immediates que el decalatge que imposava el correu postal. Amb tot, el centre UNED era el primer centre universitari que s’instal·lava al Pirineu, el primer que facilitava treure’s una llicenciatura sense haver-se de desplaçar a Lleida o Barcelona. “Això va suposar un enriquiment del territori molt considerable, que té un gruix de persones formades i que repercuteix en la millora de l’economia local”, rebla Escofet. El centre funciona amb un pressupost anual d’uns 200.000 euros aportats per matrícules i un consorci que integren la Diputació de Lleida, el Govern d’Andorra, la mateixa UNED i l’Ajuntament de la Seu. 
UNED
vint
anys
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic