Una dotzena d’entitats van assistir fa uns dies a la trobada amb les responsables del departament d’Afers Multilaterals i Cooperació per informar-se sobre les subvencions del Govern a projectes de cooperació.

D’aquestes, nou han confirmat que tenen un projecte preparat per sol·licitar les ajudes, una ho ha descartat i amb dues més no s’hi ha pogut contactar. La majoria han valorat favorablement els canvis introduïts en el Pla rector de cooperació.
Mans Unides, Infants del Món, Intermón Oxfam, Agua de Coco, la Fundació Ibo Àfrica, Càritas, Unicef, la Creu Roja i l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra (APRA) ja treballen en projectes en països en vies de desenvolupament i sol·licitaran les subvencions del Govern per obtenir finançament d’un màxim de 50.000 euros i del 70% del pressupost de la iniciativa.
La presidenta de Mans Unides, Meritxell Farrero, ha explicat que estan treballant en el redactat d’un projecte per crear un centre pels drets humans a la frontera entre la República Dominicana i Haití. És un projecte nou amb què es presentaran a les subvencions. Com fa habitualment aquesta entitat, tornen a treballar en una iniciativa de gran impacte, de manera que la reducció de dos projectes subvencionables a un no els ha afectat.
Tampoc ha fet variar els plans d’Infants del Món, que prepara un centre de capacitació a Cambodja per formar la població local i donar-los una sortida laboral. Segons la seva presidenta, Elisabet Planas, és normal que els governs redueixin les partides destinades a cooperació en temps de crisi ja que tothom s’ha d’“ajustar el cinturó i donar exemple”.
Intermón Oxfam presentarà probablement un programa de ciutadania i governabilitat a Burkina Faso, ja que “l’educació permet que la  gent pugui participar més en la vida política”, afirma el seu responsable a Andorra, Luca Mannocchi. Mannocchi també ha valorat molt positivament l’èmfasi que s’ha fet des d’Afers Multilaterals i Cooperació en la tasca de sensibilització al Principat perquè ajuda a veure que els projectes de les ONG són eficaços i n’augmenten la credibilitat.
Agua de Coco també prefereix posar “tota la carn a la graella” amb un sol projecte, ja que es tracta de quantitats importants amb què es poden fer moltes coses en països com Cambodja o Madagascar, on desenvolupen la seva tasca. Preparen un projecte dedicat al medi ambient per a la reforestació d’una zona de manglars de Madagascar, segons ha concretat el seu gerent, Gerardo Gómez. A més, també volen demanar una subvenció de pressupost reduït per continuar amb la gira del Malagasy Gospel Choir i permetre que un grup de nenes extreballadores de les mines de sal i safirs puguin oferir concerts.
Per la seva part, la Fundació Ibo Àfrica reconeix que han de fer un esforç addicional per rebaixar al màxim els seus costos ja que ha caigut tant el finançament públic com el d’empreses i particulars. La coordinadora general de la fundació, Carol Romay, ha informat que volen fer un centre de desenvolupament de competències a l’illa d’Ibo, a Moçambic.
Es tracta d’oferir una formació professional “molt bàsica”, ha explicat Romay, amb què es vol fomentar l’emprenedoria i impulsar el desenvolupament integral de l’illa. Des del seu punt de vista, no és tan important que es redueixin els projectes com els criteris per determinar on i com s’inverteixen aquests diners públics. A més, el fet de posar més èmfasi en el control i l’avaluació “t’obliga a explicar millor les coses i aportar documentació de les contraparts locals”, assegura.
Des de Càritas, el seu president, Agustí Font, indica que encara no tenen del tot decidit quin projecte presentaran a la convocatòria que acaba l’11 de maig, però afirma que tenen dues o tres iniciatives i estan estudiant quina és la de “més utilitat”. 
Mentrestant, la directora de l’Unicef, Marta Alberch, ha confirmat que seguiran presentant el projecte de millora dels accessos als serveis bàsics de les poblacions autòctones del Congo, un projecte pluriennal fins a l’any 2016. Alberch ha destacat que l’Unicef treballa habitualment amb iniciatives que es desenvolupen per un període mínim de tres anys. Sobre els canvis en el Pla de cooperació, indica que té certa raó voler concentrar més diners en menys projectes per obtenir millors resultats i que un bon seguiment dels resultats dóna “més transparència i credibilitat” a l’ONG.
Tampoc no afecten gaire els canvis a la Creu Roja, que, com a entitat subscrita a un òrgan internacional, utilitza des de fa temps els indicadors d’avaluació i des­envolupa projectes pluriennals. Aquest any volen tirar endavant la segona part del projecte per reduir la vulnerabilitat dels joves al VIH/sida a Armènia.
A l’últim, el veterinari que realitza els projectes de cooperació amb el suport de l’APRA, Jesús Muro, reconeix que el seguiment i la valoració de les iniciatives compliquen la tasca de les organitzacions més petites, però admet que és una forma de valorar “molt pràctica i amb paràmetres objectius”. La seva voluntat és estendre el projecte veterinari a Ruanda i el Congo, a més d’Uganda.
L’avaluació del projecte és el que ha fet que la Federació Andorrana d’Esports Adaptats es faci enrere. Víctor Filloy considera que hi hauria d’haver un procediment per a ONG grans i un per a petites.