L’estiu és, per a molts, sinònim de viatges, platja i desconnexió. Gran part de la població quan arriben les vacances aprofiten per agafar les maletes i fer una escapada per desconnectar de la rutina o fer turisme. Però les vacances també poden ser una alternativa per fer altres activitats menys habituals. Com per exemple, ajudar a altres persones. Això és el que han fet algunes residents del país aquest mes de juliol: Dedicar part del seu temps lliure al voluntariat, trencant amb la idea que les vacances són només per descansar.

La periodista de Ràdio i Televisió d'Andorra, Laura Cugat, ha destinat quinze dies de les seves vacances a fer un voluntariat en el projecte Transpirenaica Social Solidària. Es tracta d'una iniciativa educativa i transformadora, pel qual un grup de joves amb situació de vulnerabilitat, acompanyats per educadors, van travessar els Pirineus pel GR11 des del País Basc fins al cap de Creus durant un mes. L'objectiu era convertir els seus conflictes personals en oportunitats d'aprenentatge i creixement. Un cop a Cugat li van explicar la proposta, no va dubtar a participar-hi. "Són les vacances, però per mi és com un regal participar en un projecte així, una cosa que m'agrada fer és canviar les coses d'aquest món i un projecte com aquest encaixa molt amb els meus valors", afirma.

Durant les dues setmanes que la periodista els va acompanyar, es va encarregar de fer tasques de gestió de la comunicació per visibilitzar el projecte i sensibilitzar a la població mitjançant les xarxes socials o posant-se en contacte amb els mitjans de comunicació locals. "Durant el dia caminaves amb ells i els escoltaves, i et donaven lliçons de vida molt sinceres i profundes", comenta. Entre ells, hi havia dones que havien patit algun tipus de violència o persones que havien passat per processos migratoris. "M'han transmès una gran resiliència i un gran esperit de supervivència. Et regalen molt d'amor tot i tenir la família lluny i haver viscut totes aquestes situacions, això és el que m'emporto", destaca Cugat, que no amaga que l'any que ve repetirà experiència. De fet, explica que la seva intenció és acompanyar-los durant tot el recorregut. "Si els he pogut ajudar em sento súper satisfeta", assevera la voluntària.

"Vaig connectar molt amb el projecte perquè és muntanya i integració social", conclou Cugat. Una de les reflexions que extreu un cop finalitzada la seva estada és que en aquesta societat es "necessita més empatia i escolta" per tal d'evitar i prevenir "els discursos d'odi que no paren de créixer", declara.

També ha optat per fer un voluntariat la Paula Tardiu durant les seves vacances universitàries. Tardiu, que estudia magisteri, es va desplaçar fins a Bolívia, a través de l'entitat Cooperand, tot el mes de juliol per ajudar a joves orfes i en situació de risc. "Ha estat gratificant i increïble, ho recomanaria a tothom, a tots els joves i adults d'Andorra", explica.

L'estudiant ha estat a la casa Maín, una llar d'acollida, que gestionaven unes monges, convivint amb persones de quatre anys fins als divuit. Donava classes de reforç en assignatures com matemàtiques o llengua i preparava activitats lúdiques i esportives, com jugar a vòlei. Amb el pas del temps les persones amb qui va conviure li van agafar confiança i les seves tasques de voluntariat es van acabar convertint en sessions de suport psicològic també. "Els ajuda saber que no estan soles, eren nenes que tenien molt potencial, treien bones notes, però a vegades els faltava confiança i els hi traslladaves", descriu Tardiu.

Esmenta que va conèixer persones amb situacions complexes i fins i tot xocants. "També ha estat dur perquè les vivències d'aquestes nenes són molt dures, t'expliquen situacions com abandonaments o maltractaments i has de ser molt forta perquè a vegades no sabia què dir", afirma Tardiu. "Nenes de cinc anys t'expliquen experiències que tu no has viscut, han vist sang, han vist com posaven un ganivet al coll a la seva mare o que pagaven a la seva mare", narra Tardiu, que afegeix: "Era superdur i trist". Tot i que va escoltar històries traumàtiques, confessa que "repetiria experiència" i al mateix temps destaca que per la seva carrera professional li "servirà moltíssim". "T'has d'adaptar al que necessiten i potser a vegades necessiten ser escoltades", argumenta.

L'andorrana explica que la seva família sempre ha estat vinculada a prestar ajuda als altres. Havia participat anteriorment com a voluntària en alguna altra causa, però mai havia tingut una experiència de voluntariat internacional. "Sempre havia dit que volia fer un voluntariat, ja ho volia fer l'any passat, però per edat no vaig poder i aquest any ja he pogut", detalla. Un cop ha tornat, té clara una cosa: "Som afortunats de tenir el que tenim, la meva àvia ho deia i és veritat. Hem de ser agraïts, sempre ens estem queixant i a la vida hi ha gent pitjor".