Uns 400 bombers aprenen noves tècniques en rescats de muntanya

El Congrés anual de la Comissió Internacional de Socors Alpins (ICAR) va començar ahir a Soldeu amb la celebració dels tallers pràctics en què bombers de diferents països han presentat tècniques i metodologies noves en l’àmbit dels rescats de muntanya amb l’objectiu que la resta els puguin implementar. Les demostracions es van dur a terme tant al poble de Soldeu com al Pla d’Espiolets, aprofitant els desnivells que presenta la zona. 

Tal com va explicar el responsable del Grup de Suport de Muntanya dels Bombers d’Andorra, Pere Fortes, les noves tècniques van encaminades a guanyar eficiència i rapidesa a l’hora de rescatar una víctima, o bé, quan el rescat pot trigar, a millorar les immobilitzacions i a evitar el síndrome de l’arnès, que provoca el tall del reg sanguini quan una persona amb arnès pateix un accident i es queda suspesa al buit.

Així, un grup de bombers d’Oregon (Estats Units), van mostrar la potència –una espècie de braç– que utilitzen per guanyar alçada i poder recuperar més fàcilment la víctima amb la llitera quan s’arriba a la part superior d’una paret o penya-segat. 

De la seva banda, dos grups de bombers italians van mostrar, d’una banda, un sistema que, per guanyar rapidesa en un rescat en un barranc, s’utilitzen ancoratges humans en lloc d’artificials. L’altre grup italià ha presentat un sistema que han ideat perquè els nusos en les cordes no impedeixin que s’aturi l’ascensió en grans parets. 

En canvi, un grup de bombers francesos va presentar la seva tècnica a l’hora de fer immobilitzacions en suspensió, mentre que dues comissions mèdiques també han fet demostracions al Pla d’Espiolets per evitar la síndrome de l’arnès i de noves tècniques d’immobilitzacions, que van anar a càrrec del doctor Soteras, de la Cerdanya. A més, també es va donar  a conèixer un sistema que permet instal·lar un cable troll en un dron. 
Finalment, els guies canins dels Bombers d’Andorra també van presentar la metodologia que fan servir quan és necessària l’ajuda de gossos en un rescat, ja sigui en un bosc o en cas d’allau. El responsable del Grup de Rescat Caní, Miquel Àngel Adran, va explicar que s’han fet demostracions tant amb animals encara en formació com amb un gos operatiu per mostrar com treballa tant el gos com el guia i com es premien els animals quan completen la seva feina. A diferència d’altres països, a Andorra es comença a formar els animals des de ben petits, amb 8 o 10 setmanes, perquè és important que des del principi s’acostumin a ser sociables i no agressius, i a la presència d’altres gossos. La formació que reben els gossos a Andorra és d’entre 18 i 24 mesos, durant els quals es practica perquè l’animal aprofiti el seu desenvolupat sentit de l’olfacte i pugui localitzar persones desaparegudes.

El director adjunt del cos de bombers, Jordi Farré, va explicar que cada país utilitza una mica les tècniques pròpies, tot i que a Europa són bastant comunes, i que l’objectiu de la jornada és intercanviar experiències i poder implementar innovacions que puguin ser d’ús pràctic a cada zona. De fet, a Andorra se segueixen les tècniques estandarditzades de França, però “sempre va molt bé conèixer altres procediments”.

Espot ressalta el paper dels serveis de salvament 

El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va inaugurar el 69è Congrés de la Comissió Internacional de Socors Alpins (ICAR), que fins aquest dissabte se celebra al Principat. En la seva intervenció, Xavier Espot, va reivindicar la bona feina que els serveis de salvament en general i d’extinció d’incendis realitzen en benefici de la societat, unes tasques que en el cas d’Andorra es porten a terme a través del Departament de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, que compta amb el Grup de Rescat de Muntanya del cos de bombers. El ministre va recordar que els serveis de rescat de muntanya són essencials en països com Andorra, on la seva importància ha anat a l’alça en la mesura que s’ha popularitzat el turisme de neu i de muntanya. Espot també va ressaltar que la formació permanent dels equips humans és clau per disposar d’uns serveis de rescat de muntanya de qualitat. D’altra banda, Espot va indicar que no es descarta que en un futur es pugui cobrar pels serveis de rescat en helicòpter, tot i que la mesura s’hauria d’introduir “de forma prudent i només en casos molt acotats”.