A les 8.30, hora d’entrada dels alumnes de l’escola Pau Claris, integrants del sindicat USTEC-STE encetaven la campanya Ens falten mans, una iniciativa per reclamar més personal especialitzat als centres educatius. Des del sindicat assenyalen que cal una rebaixa de les ràtios, però també la incorporació de tècnics per tal de poder atendre aquells alumnes que tenen necessitats especials i, d’aquesta manera, fer que l’escola sigui “de veritat” inclusiva. No van especificar quines són les xifres necessàries per cobrir les necessitats dels centres educatius de la Seu i comarca, però des del sindicat, Marisol Salvadó insistia que “volem una educació inclusiva, ara no podem donar resposta a tot a l’alumnat, han de reduir ràtios i augmentar docents, especialistes”. 

L’acció a les portes de l’escola Pau Claris estava coordinada amb les que es van dur a terme en altres centres escolars de Catalunya, on els portaveus del sindicat de professors insistia que “és una crida perquè el pressupost del 2024 vagi encaminat a atendre tot l’alumnat per igual”. En concret, calen més educadors, integradors socials o tècnics especialistes en educació infantil (TEEI) que, segons alerta el sindicat, estan “treballant al límit de les seves possibilitats”.

Per això, USTEC demana que s’incrementin les plantilles per tal de poder oferir una educació inclusiva “com cal”. A més, també es considera “urgent” la incorporació de les infermeres escolars per a aquells alumnes que tinguin “situacions sanitàries complexes”. Hi afegeixen que ara mateix els professionals dels centres estan “sobresaturats” i no es pot fer front al decret de l’escola inclusiva “que marca el departament”. Actualment, denuncien, els professionals que donen suport als mestres només es poden dedicar a alumnes que tenen unes necessitats molt concretes, i “això fa que la resta en surti perjudicat”. “El departament sempre juga amb els números i és difícil que reconegui les mancances que hi ha. Per això, el que fem és una crida que els comptes vagin dedicats a pal·liar aquests problemes i que es pugui atendre tot l’alumnat per igual”, conclouen.

En un comunicat fet públic en donar inici a la campanya recorden que “la inversió necessària, que com a mínim, hauria de ser la que marca la Llei Catalana d’Educació (LEC), és dir d’un 6%, no arriba ni al 3%”, de la qual cosa infereixen que “sense pressupost, no hi ha inclusió”.

Els docents lamenten “el desgavell a què ens té acostumats el departament, amb canvis de currículums constants; amb un gran nivell d’exigència burocràtica; directrius poc clares; molts aplicatius inútils, etcètera”, així com “la intromissió i el qüestionament constant a la tasca docent de mestres i professors” i els “projectes de centre ineficaços o impossibles d’implementar i els problemes de convivència escolar”. Per totes aquestes raons arriben a la conclusió que “el sistema educatiu inclusiu va a la deriva, abans i tot de desplegar veles. Fer veure que és un sistema inclusiu, és el preludi del seu naufragi”.