Diari digital d'Andorra Bondia
L’avió de verificació de vol aproximant-se a la pista d’aterratge de l’aeroport d’Andorra-la Seu d’Urgell el 7 de setembre passat.
L’avió de verificació de vol aproximant-se a la pista d’aterratge de l’aeroport d’Andorra-la Seu d’Urgell el 7 de setembre passat.

Viabilitat sota sospita tot i el GPS


Escrit per: 
M.P.A./Agències / FOTO: Agències

Una accessibilitat immillorable a les pistes d’esquí no és garantia de viabilitat per a un aeroport d’hivern. És un dels factors a tenir en compte, però no l’únic ni principal. Així es desprèn d’una investigació dels professors Pere Suau-Sánchez de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i Augusto Voltes-Dorta, de la Universitat d’Edimburg, que ha analitzat 104 aeroports i 3.047 estacions d’esquí d’Europa. Una investigació, d’altra banda, que va anar precedida d’un informe que el Govern d’Andorra va encarregar abans de les passades eleccions generals sobre la situació de l’aeroport Andorra-La Seu d’Urgell al professor Suau-Sánchez.

Les conclusions de l’estudi dels aeroports europeus mostra que la proximitat entre l’aeroport i les pistes d’esquí és el factor que menys pes té per al trànsit en aquesta tipologia d’aeroports. I precisament l’aeroport d’Andorra-la Seu “puntua molt bé” en aquest factor. En paraules de Suau-Sánchez, “té una accessibilitat immillorable”. En canvi, “puntua més malament” en els altres factors que té en compte l’estudi: l’àrea de servei, la competitivitat amb altres aeroports i la qualitat de la infraestructura.

Així, pel que fa al gruix de població que hi ha entorn de la infraestructura, entre la part catalana i l’andorrana sumaria fins a unes 120.000 persones. Això vol dir que l’activitat de l’aeroport va lligada als fluxos turístics que tenen estacionalitat “i l’estacionalitat en turisme no facilita l’activitat en general”. A més, té altres aeroports competidors. Sobretot el de Barcelona, “porta d’entrada d’esquiadors que venen de països llunyans” i que fa possible “vols de baix cost que ofereixen un preu més competitiu”. També el de Lleida, que permet els vols xàrter. Finalment, pel que fa a la qualitat de les instal·lacions, la seva pista impedeix que puguin operar aeronaus de grans dimensions, la qual cosa no fa possible l’accés als mercats més massius.

El professor creu que l’aproximació amb el GPS, certificada ja des de finals d’abril, ha de permetre a la companyia àeria tenir més tranquil·litat en els aterratges a la Seu en condicions meteorològiques no ideals. Però, al seu parer, això dificulta més la viabilitat de la ruta. I no s’ha d’oblidar, afegeix, que no totes les companyies aèries tenen instal·lats aquests equipaments en la seva flota. Fer-ho té un cost que algú haurà de sufragar. És per aquest motiu que l’investigador creu que no es tracta d’un cas senzill. Així doncs, des del punt de vista tècnic, segons Suau-Sánchez “no hi pot haver una contribució clara a nivell de trànsit regular”.

Més enllà d’aquests criteris tècnics, hi ha, però, una pregunta de fons ineludible: quin model turístic o fins i tot  de país es vol? “Hi ha gent que voldria una Andorra inundada de turistes i d’altres no, però en això jo no hi entro”, insisteix.

Un full de ruta  
Segons el professor, una recomanació que podria ser viable “i que segurament va alineada amb les polítiques de turisme del país seria focalitzar-se en un nínxol de mercat de valor afegit o prèmium, disposat a pagar un cost addicional al seu bitllet per tenir aquesta accessibilitat”. Una opció que permet operar amb aeronaus amb poca capacitat.

Això suposa apostar per sectors turístics amb una renda més alta que es puguin estimular suficientment per no “canibalitzar la teva pròpia demanda”, assenyala Suau-Sánchez. Per realitzar l’estudi es van tenir en compte estadístiques turístiques d’Andorra i es van enquestar diversos actors locals. D’aquest treball de camp en va sortir que “segurament” Madrid i Palma de Mallorca serien destinacions on aquest tipus de vols poguessin ser apreciats per aquest “nínxol de mercat més prèmium”, ja que a més es tractaria d’unes destinacions “més clares i més madures” que podrien combinar diversos tipus de passatgers, com ara turistes i trànsit de negocis lligats a empreses andorranes. Comptant també amb el fet que la demanda circulés en les dues direccions, el que permetria que les rutes es poguessin aguantar un període llarg de temps. Altres destins a llarg termini podrien ser Paris Orly, València, Bilbao, Brussel·les i Londres.

Precisament, l’Empresa Familiar Andorrana (EFA) va demanar la setmana passada a l’executiu que es doni suport i impuls a vols regulars des de l’aeroport de la capital alturgellenca amb mercats emissors de potencials turistes.

 

 

aeroport
aeroport Andorra-la Seu
GPS
Comentaris: 3

Comentaris

Aeroport a Andorra JA
Aeroport? No som capes de gestionar una línia iterurbana d'autobusos i estem pensant en construir un aeroport? El Govern d'Andorra, com a màxim responsable, i la seva Àrea de Transport Terrestre, Aeri i per Cable, ha modificat la la freqüència horària de les diferents línies de país excusant-se en el "Covid19". Les aglomeracions en els mitjans de transport i parades comencen a ser importants, el distanciament físic ha deixat d'existir i el servei és de mínims, agreujant la qualitat de vida de la gent per un transport col·lectiu. Vegem si aquesta mesura es perllonga tot l'estiu o fins i tot al llarg dels propers anys, pagant justos per pecadors, deixant en només paraules les bones voluntats de sostenibilitat d'aquests més de 80 dies de reflexió sostenible. Adéu a la seguretat (170 vegades més segur que utilitzar un automòbil), medi ambient (cinc vegades més eficient i cinc vegades menys contaminant que el fer-ho en cotxe), redución de l'estrès, aprofitament de el temps, estalvi d'aparcaments (es podrien aprofitar com espais verds), etc. La recuperació de la crisi del COVID-19 no pot significar "seguir fent les coses com sempre" en el sector transport, i menys encara, fer les coses pitjor.
Els catalans que vols que et diguin, deixaríem de ser una colònia seva.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic