Viladomat es fa gran. Ja són 75 els anys que la botiga segurament més mítica d’Andorra va obrir les portes. Va se al 1951, quan els germans Viladomat, el Francesc i l’Adelaida, van decidir implementar un negoci pioner al país. La idea li va sorgir al Francesc quan va participar com a esquiador representant d’Andorra a les olimpíades de Cortina d’Ampezzo i a les d’Oslo. Allà va veure que tant a peu de pistes com a les ciutats hi havia multitud d’establiments dedicats a la venda de material esportiu, i va notar que era un mercat que poder explotar al Principat. I dit i fet. Però la primera tenda no va sortir del no res, sinó que va ser una reconversió del taller de moda que tenia la seva germana Adelaida, a qui li va encantar la idea. Arrel d’aquella metamorfosi comercial, va néixer Fills Viladomat, en homenatge al seu pare Josep, reconegut escultor barceloní.

Avui, per celebrar el septuagenari aniversari s'ha fet una gran desfilada on s'ha presentat la nova col·lecció de la temporada d’hivern. El recorregut de la passarel·la era de forma rectangular, i desenes de models han passejat entre les atentes mirades i els diversos flaixos que il·luminaven momentàniament els rostres de la gent asseguda. Abans d’això, però, l’actual director de Viladomat i fill de l’Adelaida, Francesc Pallàs, ha fet un emotiu discurs recordant la llarga història de la família al país. Entre paraules d’agraïment i estima a Andorra ha mencionat que la seva família va tenir diverses opcions abans d’ubicar-se a un lloc o altre, però que la decisió final va ser, entre moltes altres coses, perquè aquí s’hi parla català! A més, era època de postguerra, i el País dels Pirineus era el lloc idoni tant per practicar la disciplina que més estimava el seu tiet com per començar un negoci que Pallàs espera que duri, com a mínim, 75 anys més.

Els que ens hem criat aquí sabem perfectament què és el Viladomat. De fet, qualsevol persona que hagi visitat com a mínim una vegada el país sap què és. És més, possiblement hi hagi gent que no ha posat mai ni un sol peu a l’avinguda Carlemany que li soni el nom de Viladomat. Ja és com una institució, i com a tal li ha tocat viure moltes històries i situacions diverses. I algunes, com ara mateix, no especialment fàcils de resoldre.

Efectivament, i com no podia ser de cap altra manera, també estan patint els efectes del ja famós i confús Entry/Exit. Pallàs lamenta que molts dels treballadors sudamericans que fa anys que els venen a ajudar durant la temporada d’hivern no hi puguin ser aquesta. Sap que serà complicat poder contractar tot el personal necessari, tot i així confia en poder obrir totes les botigues encara que sigui amb dificultats. Una de les possibles solucions seria contractar treballadors procedents dels països comunitaris, però encara s’ha d’acabar d’estudiar. El que està clar és que la família Viladomat ha superat altres adversitats durant tots aquests anys, com els aiguats del 82, el tancament de fronteres o la recent pandèmia, i Pallàs confia que d’aquesta també se’n sortiran. Són moltes les històries que han succeït durant aquest temps. Un altre dia, si de cas, els explicaré què els va passar a dos treballadors i grans amics amb una aposta i un piolet pel mig.