La ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, es mostra oberta a millorar l’oferta de formació professional relacionada amb les activitats comercials però considera que s’ha de treballar conjuntament amb el sector per buscar “atractius” perquè els joves s’hi apuntin i, en concret, optin per l’especialització d’atenció al públic. Uns atractius que passen, al seu parer, perquè aquesta formació sigui valorada a l’hora de contractar i les persones formades tingui algun tipus d’avantatge “de prioritat o de salari o de progressió professional”. A la pràctica, el que està passant és que als joves els agrada més la part de logística i magatzem que la part de venda, “potser perquè pensen que no tindrà tan recorregut i que no se’ls valorarà tant la formació”, remarca.
Segons la ministra, aquesta reflexió ja es va compartir amb el sector el gener del 2020, just abans de començar la pandèmia, i concretament amb la presidenta de l’associació de comerciants de l’Eix Central, Sònia Yebra, “perquè ja ens demanaven diferents nivells de formació professional”. I des del ministeri es va aportar que estaven treballant en la diversificació de la formació professional que va quallar ara fa dos anys.
I és que l’oferta formativa ja hi és, reivindica Vilarrubla. Així, explica que el Lycée Comte de Foix ofereix des de fa molts anys un batxillerat professional en comerç des del vessant de l’equipament comercial, l’aprovisionament i la venda. A més des de fa dos anys el sistema educatiu andorrà imparteix una formació professional inicial de dos anys en serveis comercials que està lligada a la logística i a l’atenció al públic i que queda recollida en la nova llei del sistema educatiu andorrà. Tal com reconeix la titular d’Educació, es tracta d’un nivell formatiu inferior i diferent del que fan al Lycée “perquè tenim el compromís amb els tres sistemes educatius que l’FP ha de ser complementària perquè el país és prou petit com per competir”.
La ministra es mostra doncs oberta “a fer millores” en aquestes especialitats de formació professional, però insisteix que “s’ha de fer tota una feina amb el sector” per tenir la seguretat que “després el mercat ens demanarà els joves amb aquesta formació”. En aquest sentit, posa com a exemple negatiu el que va passar als 90, quan es va crear una formació en hoteleria, “i van plegar tots els alumnes per Nadal perquè tenien feina als hotels o als restaurants pel mateix preu que si estiguessin formats”. Aquests alumnes ho van deixar estar perquè van arribar a la conclusió que no els calia esperar dos anys per formar-se si ja tenien feina i cobrarien el mateix amb o sense formació. Aquesta experiència fa que Vilarrubla insisteixi en la importància de buscar atractius que facin optar els alumnes per l’atenció al públic, ja que “els agrada més la part de magatzem que de botiga”.