Víctor Correas, magistrat de l’Audiència de Girona especialitzat en violència sexual, va oferir ahir una conferència exposant alguns dels reptes que té el sistema penal (incloent-hi tots els professionals que  hi intervenen) davant aquests casos. Un d’ells passa per identificar els estereotips que travessen la societat.


Quants cops hem sentit a dir, parlant de casos de violència sexual (agressions i violacions) que la dona ho buscava o s’ho tenia ben guanyat per la manera en què anava vestida, o perquè havia begut massa? I quantes altres vegades hem sentit allò de “és que quan diuen que no en realitat volen dir que sí”? Doncs aquests són només dos mites o estereotips que influencien la societat i, per extensió, les persones que intervenen en el sistema penal. N’hi ha d’altres: les violacions es produeixen en llocs foscos i les perpetren desconeguts. O les violacions de veritat es denuncien immediatament i hi ha suposades víctimes que instrumentalitzen el procediment penal bé per treure’n un profit o bé per perjudicar el presumpte agressor. I són uns mites dels quals ens hem de despullar, i particularment els professionals del sistema penal, a l’hora de jutjar un cas de violència sexual. I aquest és un dels reptes que afronta el sistema penal davant les violències sexuals. 

El magistrat Víctor Correas va desfer cada un d’aquests estereotips. D’entrada, la víctima no té responsabilitat, “no s’han de posar en qüestió les seves conductes”. Té dret a vestir-se com vulgui, i a beure i ballar. En el 78% dels casos, la víctima i l’agressor es coneixien (el 41% era la parella, el 6% un familiar, el 18% un amic, el 5% algú de l’entorn laboral...) i el 69% de les vegades els fets van tenir lloc a casa de la víctima. “No és no i sí és sí”. I té dret a denunciar quan ha processat el que li ha passat, i algunes triguen minuts i altres anys, i “el més natural és que no denunciïn”. I aquí s’obre un altre dels reptes que té plantejats el sistema: prendre consciència de la magnitud de la qüestió. Una de cada tres dones de més de 15 anys ha estat víctima de violència de gènere, i un 8% d’aquestes ha patit violència sexual. Això, considerant un marge d’error del 50% equivaldria a unes 400 dones a Andorra l’any, segons els càlculs del magistrat. I l’any passat només 80 van arribar al sistema judicial.

El repte que se’n deriva és esdevenir digne de la confiança de les víctimes perquè denunciïn i alhora demostrar que el sistema funciona, que és el que s’ha constatat que contribueix a reduir els delictes.