En resposta a l'article Un rector fugaç publicat el 5 de febrer al Bondia, i atès que en ell s'utilitzen comunicacions internes de les quals soc autora, considero necessari aportar el context íntegre de les meves paraules perquè els lectors puguin formar la seva pròpia opinió amb tots els elements damunt la taula.
L'article es construeix sobre una premissa: la sorpresa d'alguns membres de la comunitat educativa per no haver estat convidats a la breu visita del rector de la UNED, Sr. Ricardo Mairal, al nostre Centre Associat. Aquesta sorpresa és legítima, i així ho vaig entendre des del primer moment, com demostra el fet que, l'endemà de la visita, enviés una comunicació detallada a tots els professors tutors per a explicar el motiu i els resultats.
En aquest correu, al qual la periodista ha tingut accés i del qual extreu frases aïllades, s’explicava clarament les raons: "en coincidir amb setmana d'exàmens no podíem fer cap mena d'acte institucional atès que no està permès i, d'altra banda, el rector no disposava de temps en la seva ja atapeïda agenda per a convocar-vos informalment". Lluny de l'opacitat que s'insinua, va haver-hi una explicació immediata i transparent.
La visita, qualificada de "fugaç" en el titular, va ser efectivament breu. Jo mateixa vaig utilitzar l'expressió col·loquial "va ser un vist i no vist" en el meu correu als professors tutors. No obstant això, l'article utilitza aquesta expressió per a desqualificar, ometent que, a continuació, en aquest mateix correu, detallava els assoliments d'aquesta brevetat: "Dijous passat vam rebre tres noves pantalles gràcies a la seva gestió, i va voler veure com i on havien estat instal·lades. També va voler veure la biblioteca i va prendre nota del seu estat amb l'objectiu de continuar ajudant-nos".
És a dir, allò que en la comunicació interna va ser una anècdota sobre la durada, per al mitjà es converteix en el titular, obviant els fets concrets que demostren l'interès i el compromís del rector amb les nostres necessitats. S'esmenten les pantalles, sí, però es vinculen a queixes anteriors, com si l'atenció a les demandes no fos precisament la tasca d'una direcció sensible a la seva comunitat.
D'altra banda, es qüestiona que no s'informés els alumnes, la millor manera de respectar la seva labor en període d'exàmens és no interrompre'ls amb actes protocol·laris. Hem de disculpar-nos per prioritzar la seva tranquil·litat acadèmica?
Permeteu-me sortir al pas de la desafortunada comparació que es realitza sobre l'aportació de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell. L'article esmenta que aquesta aportació és "discretíssima" i la contraposa a altres despeses municipals, generant una imatge distorsionada de la realitat. L'alcalde, Joan Barrera, no sols va acudir a la visita (reorganitzant la seva agenda per a això), sinó que el seu compromís amb aquest centre és constant i tangible. La col·laboració lleial de l'Ajuntament, juntament amb la Diputació de Lleida, el Govern d'Andorra, i la pròpia UNED, és un dels pilars que fan possible que aquest Centre Associat continuï viu i prestant servei al territori. Barrejar àmbits de responsabilitat i pressupostos per a menysvalorar el suport d'una institució i del seu màxim representant, que han estat sempre al costat de la UNED, em sembla, si més no, una simplificació absurda i injusta.
L'article reprodueix la meva resposta a la periodista, en la qual explicava que es va informar a l'alcalde i a Ràdio Seu. El que no es diu és que aquestes invitacions responen al respecte institucional, l'alcalde presideix el nostre Consorci Universitari, i Ràdio Seu, col·labora desinteressadament amb el centre. No hi ha exclusió, hi ha protocol.
Cert és que la comunitat educativa de la Uned a la Seu d'Urgell mereix un debat rigorós sobre les seves necessitats de finançament i equipaments. Ara bé, desviar l'atenció cap a la durada d'una fotografia o fragmentar correus interns per a construir una narrativa de confrontació no ajuda els nostres alumnes, ni els nostres professors tutors, ni el territori. Això sí, aquí seguim treballant amb la mateixa honestedat amb la qual escrivim els nostres correus, malgrat que després siguin utilitzats de manera incompleta, tergiversada i malintencionada.
