Coincidint amb la celebració de Tots Sants, el copríncep episcopal d’Andorra, Joan-Enric Vives, ha iniciat avui la visita pastoral a la parròquia de la Massana. En declaracions posteriors a la pregària al cementiri antic massanenc, Vives ha  lamentat l’alarmant situació de l’habitatge que s’està vivint al Principat i ha lamentat la falta de pisos per a la classe mitjana. Des del seu punt de vista, tot i que s’han posat en marxa iniciatives, el problema per accedir a un habitatge està sent un agreujant molt gran per a les famílies del país, en especial  per a les parelles joves. “Hem fet molts habitatges, però potser no són per als nivells més normals, de la classe mitjana i treballadora, ni per als temporers que viuen aquí”, ha observat. Per aquest motiu, ha apuntat que la problemàtica de l’habitatge “és una qüestió que caldrà enfocar-la bé” i ha demanat que tant el Govern com els Comuns donin resposta, de la mateixa manera que ho van fer per ajudar la classe social treballadora durant la pandèmia. “L’esperem i la demanem”, ha ressaltat.

En aquest sentit, el copríncep episcopal ha recordat que està duent a terme diferents reunions i, amb les trobades recents que ha mantingut amb alguns dels grups parlamentaris, ha pogut constatar que “a tots els preocupa les qüestions que estan relacionades amb el nivell de vida a Andorra”. Precisament, en relació amb aquest tema ha afirmat que “per a uns és molt folgat” i, per tant, “caldria repartir millor les càrregues i els beneficis”. Tot i això, Vives ha expressat el seu suport davant les polítiques que fa el Govern. “Crec que s’ha fet i s’està fent molt per poder atenuar les conseqüències de la pandèmia i d’aquesta crisi econòmica”, ha assegurat. A títol d’exemple, ha recordat que una de les accions que va fer l’Executiu durant la pandèmia va ser endeutar-se per poder ajudar les classes més baixes i els col·lectius més vulnerables. “Són coses que no ens hauríem imaginat mai que poguessin arribar, com va ser el cas amb els ERTOs”.
 
Centre de Salut Mental
Pel que fa al futur centre de salut mental a la Seu d’Urgell, Vives ha dit que li agradaria que fos una realitat abans d’acabar el seu mandat, un centre que ha matisat que s’ha de treballar establint sinergies entre les famílies de l’Alt Pirineu i del Principat. El copríncep episcopal ha transmès que comprèn la necessitat de les famílies que atenguin els malalts “com més a prop millor”, però a Andorra és complicat poder disposar de tants centres especialitzats. Per això, ha insistit que “hem de sumar” i aquest centre de salut mental “està destinat a sumar”.

A banda d’acollir les persones amb problemes mentals, el centre també vol esdevenir un espai per fer prevenció i trencar l’estigma que hi ha en la societat envers totes les malalties mentals.

Precisament, Vives no descarta que el futur centre de salut mental urgellenc també pugui tractar les persones que pateixen addiccions, ja que considera que sovint la drogodependència i els problemes mentals està molt relacionats i perjudiquen el doble. Un dels sacerdots de la seva diòcesi treballa braç a braç amb la Fundació CECAS de Barcelona, ha indicat a títol d’exemple.

Crida a la solidaritat
D’altra banda, Vives ha recordat que a conseqüència de la crisi energètica i l’escassetat d’aigua potable, es preveu un hivern “molt tràgic” per a les famílies i ha fet una crida de solidaritat. Recordant les cartes credencials rebudes els darrers dies, ha apuntat que són accions que  “em fan adonar i veure la realitat de com Andorra és estimada, valorada i pot fer la seva aportació”. 

D’entre tots els contactes internacionals, ha volgut ressaltar la seva darrera trobada amb l’ambaixadora de Polònia. En aquest sentit, ha apuntat la solidaritat del territori polonès davant la guerra a Ucraïna. “Dels set milions de refugiats que han passat pel seu territori, n’han acollit quatre milions”. Una acció que ha apuntat que no només van dur a terme les institucions de l’Estat, sinó també les famílies, “gent senzilla que ha obert les portes de casa seva”. Per a Vives, el comportament de Polònia davant el conflicte a l’Europa de l’est “és un exemple per a Andorra que hem de poder continuar”.

Finalment, ha aprofitat per criticar les actuacions “salvatges” que està adoptant Rússia contra Ucraïna i que demostren que l’evolució del conflicte bèl·lic ja no és un objectiu militar.

Eduard Ibáñez serà el relleu de Josep Maria Mauri i l’arquebisbe no demana coadjutor

Vives ha explicat que estan preparant el relleu per al seu representant, un càrrec ocupat actualment per Josep Maria Mauri. “Tinc un representant que fa molts anys que ho és i és el moment que jo prepari un relleu”, ha apuntat. De fet, el relleu serà Eduard Ibáñez, un advocat especialitzat en temes de drets humans i assumptes de justícia i pau a nivell català i espanyol.

Precisament, Vives ha dit que Ibáñez “pot ser un bon representant” i que “està destinat a ser-ho” en un moment o un altre, tot i que prèviament caldrà que “vegi, conegui i escolti la societat andorrana”.

D’altra banda, cal recordar que tal com marca la llei eclesiàstica, Vives haurà de deixar el càrrec d’aquí a dos anys, un cop en compleixi 75. A hores d’ara, però, ha assegurat que “no he demanat un coadjutor”, malgrat que “és una fórmula molt acostumada a l’Església” per tal que la persona que ocupi el càrrec de copríncep en el futur vagi coneixent i sigui conegut, tant pels diocesans com la societat andorrana.