Les persones grans són un dels col·lectius més vulnerables durant aquesta crisi del coronavirus. Moltes d’elles viuen soles i és per això que han sorgit iniciatives arreu del país per fer-los costat, escoltar-los, donar-los conversa i ajudar-los en el que els faci falta. Però com viuen el confinament? Alguns fa tan sols deu dies que han posat els peus fora de casa des que l’emergència sanitària va esclatar. Els és fàcil? Dues veïnes de la Massana expliquen com passen aquesta època que ben poc s’imaginaven viure.
“M’ajuda molt tenir el nét, em permet tenir un horari, perquè sinó, vivint sola passes moments difícils”. Ho explica Ma Lisa Zandaza, una dona que amb 78 anys mira de ser optimista i qui durant un temps ha hagut de de deixar aparcades les nombroses activitats que feia perquè l’arribada de la crisi sanitària li ha canviat la rutina. Les hores li passen ràpid tenint cura del seu nét. “Per edat sí que soc grup de risc, però no tinc la malaltia. El meu fill i la seva dona treballen a casa i el nen té 14 mesos, era difícil organitzar-se. Jo era infermera de professió, per tant soc capaç de tenir-ne cura”, explica.
“Estar sol casa és molt dur, a vegades penses que no s’acabarà mai”, confessa, però amb el nét tot és més fàcil, a més, també té altres vies de comunicació. “Ara ens truquem amb els del grup de ball, el Comú de la Massana també ens truca... tot això fa que no et sentis tant aïllada”, relata, indicant que també utilitza el Whatsapp i l’Skype per estar en contacte amb la família de Finlàndia, el seu país d’origen.
La solitud la viu diferent la Irene Mansa. “Jo com que estic acostumada a estar sola faig la mateixa vida que portava abans”, assegura. També ha trobat fórmules per distreure’s: “Vaig comprar una llibreta per pintar, faig multiplicacions i divisions que em fan pensar...” I complint escrupolosament amb les recomanacions del Govern, no havia posat un peu al carrer fins que es va dir que es permetia. “No havia sortit ni a la porta”, destaca. Ara, els dies senars aprofita per airejar-se. “Surto a caminar una hora cada dos dies. Surto cap a la una, que hi ha menys gent”, explica, lamentant però els dies de pluja amb què s’ha trobat darrerament. “Em fa més falta el sol que sortir a caminar. Estava tant acostumada a sortir i que em toqués el sol... el primer dia que ho vaig poder fer em va semblar que el món era tot nou”, exposa, confessant que un dia “vaig venir més tard de l’hora” perquè el temps li havia passat volant mentre prenia el sol. I és que deixa clar que “obrir portes i finestres, no és igual” i encara que camini per casa, els seus ossos se’n ressenten. Poder sortir al carrer ha sigut un gran avantatge.
I quan surt ho fa amb mascareta i guants. “Quan arribo a casa, ja tinc unes espardenyes a la porta i un tamboret per treure’m la roba. Vaig directa al lavabo a rentar-me les mans i poso la roba que he fet servir a ventilar”, detalla, remarcant que no tem al virus. “No tinc por. Si l’agafo, que sigui el que Déu vulgui”.
La Ma Lisa, en canvi, aprofita per sortir, el cap de setmana, quan no té el nen. “Surto a comprar i tinc cura d’uns gats col·laborant amb Laika, els anem a portar menjar”, explica, assegurant que el fet que es permetés començar a sortir, “ha sigut un canvi, és que estava acostumada a fer moltes activitat i ara només vaig darrer el nen!”, manifesta tot rient. Com a infermera tampoc li fa por el virus. “Tinc respecte, però no la por de qui no coneix les infeccions” i explica que sap de companys de professió que estan passant moments molt durs, “sobretot a l’UCI, que els toca acompanyar malalts fins a l’últim moment i veure que no hi pots fer res... és dur”.
Ella confia que tota aquesta crisi serveixi perquè la societat canviï. “La gent s’ha mostrat molt solidària i espero que continuï”, afirma. Com també esperen, tant l’una com l’altra que aquest focus d’atenció que s’ha posat ara sobre la gent gran no s’esborri d’un dia per l’altre.
Compliment
Totes dues estan contentes perquè consideren que la major part de la població respecta les recomanacions. I una última apreciació de la Ma Lisa destaca: “m’ha agradat molt el ministre de Salut, és humà, reconforta i ens ha fet entendre la situació”.