Ho van demanar per a aquest any, però finalment “el compromís no es va materialitzar en fets”. Així és que enguany hi tornen. Ho han reivindicat en totes les reunions en què han participat i ara ho tornen a reclamar de cara a la preparació dels comptes del 2024, que suposen que es començaran a treballar al setembre si no és que ja han posat fil a l’agulla. Andrail vol que s’inclogui una partida per a la redacció del projecte en el pressupost general de l’Estat. Entenen que pujarà a centenars de milers d’euros. “No per començar a posar totxos”, diu el seu president, Sebastià Mijares, però sí per dibuixar com serà el projecte: plànols, característiques tècniques, quin aspecte tindrà i quines seran les necessitats a les quals s’haurà de donar resposta. Tota una feina d’enginyeria, remarca, “que no és trivial”.
Des d’Andrail el que es valora positivament és que hi ha un “suport transversal claríssim” i un ampli consens sobre la necessitat de posar en marxa un transport alternatiu al país, com va quedar reflectit en els programes electorals de les diverses formacions polítiques durant la campanya. En aquest sentit recorden que només Andorra Endavant es va mostrar “explícitament en contra” d’aquest projecte.
Segons detalla Mijares, en les reunions mantingudes amb el secretari d’Estat de Transport i Mobilitat, David Forné, se’ls ha manifestat que el Govern té intenció de “com a mínim” desenvolupar aquest projecte, la qual cosa no vol dir necessàriament construir el tramvia en aquesta legislatura, perquè aquest tipus d’actuacions triguen un temps a realitzar-se, però sí elaborar algun tipus d’alternativa de transport públic segregada. Per Andrail aquesta alternativa ha de ser un tram i no pas un transport per cable. I per tant, el que vol fer ara l’Executiu és revisar tot el que s’ha realitzat fins ara i la resta de documentació produïda en la darrera legislatura per veure cap a quina direcció s’hauria de plantejar aquest eix programàtic. L’estudi presentat mostra que la tecnologia del tram és la més provada i viable “i nosaltres així ho defensem”, recalca Mijares.
El recorregut, debat real
El president d’Andrail planteja que “el debat real, legítim i interessant” que creuen que s’ha d’obrir és el del recorregut del tram i no pas el de si s’ha de tenir o no una alternativa al transport públic actual, perquè evidentment les diverses opcions que es posin sobre la taula tenen pros i contres. I ho és, diu Mijares, perquè s’ha de respondre a la pregunta de si el tram que es vol ha de passar per un carril exclusiu al costat del riu, totalment segregat de la xarxa viària, o bé pel bell mig dels nuclis urbans compartint espai, ni que sigui l’estrictament necessari, amb la resta de vehicles. Escollir una o altra opció suposa una diferència notable pel que fa al cost del projecte, subratlla.
Així, si es projecta com un transport totalment segregat de la xarxa viària amb un vial totalment nou, és més costós, perquè implica més obres. Però a més de la despesa, hi ha un altre aspecte que consideren fonamental: la demanda. És que si el vial per al tram es fa lluny dels nuclis urbans la demanda es pot veure afectada, no només la ja existent, sinó la que es podria atraure. En relació amb això, Mijares remarca que en les reunions mantingudes amb els cònsols de les parròquies concernides de Sant Julià de Lòria, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany és una qüestió que s’ha posat sobre la taula. I per exemple l’opció preferida pel cònsol major de la capital, David Astrié, seria la del pas del tram pel carrer Prat de la Creu i Prada Motxilla, una tria que vindria associada a un altre aspecte a tenir en compte: la pacificació del centre, com passa en altres ciutats europees. Així, al carrer Prat de la Creu, es podrien establir uns vials per al tram de manera exclusiva que podria compartir espai per permetre un trànsit restringit necessari només perquè els vehicles poguessin accedir als pàrquings, per exemple.
De Sant Julià a Escaldes serien els set quilòmetres de recorregut que caldrà dissenyar en aquest primer avantprojecte.
L’estudi de la Generalitat, enllestit a la tardor
No saben si serà considerat un estudi informatiu o bé “una cosa més indefinida”. Ho diu Mijares referint-se al document que prepara la Generalitat sobre la viabilitat d’un tren entre Andorra, la Seu i Alp. El que valora de manera molt positiva és que Andrail es va poder reunir a principis d’any tant amb representants de Ferrocarrils de la Generalitat, que és l’empresa contractant, com amb els enginyers que el redacten i hi han pogut fer algunes observacions. Per exemple, l’estudi de la Generalitat només contemplava la connexió amb direcció a Barcelona i van aportar que si es tracta d’un ramal de la línia Barcelona-Puigcerdà-Tolosa, si el tren arriba a la Cerdanya, pot donar servei en direcció a Barcelona i en direcció a Tolosa. A la tardor es trobaran una altra vegada amb Ferrocarrils i en tindran més detalls. Mijares subratlla que l’important és que l’estudi servirà per tenir una estimació pressupostària del que costaria la iniciativa i serà el marc base per a qualsevol conversa que en aquest sentit puguin tenir el Govern andorrà i l’espanyol, ja que cal recordar que la Generalitat no és l’administració competent. En definitiva, respondrà a tres eixos: que és una infraestructura viable, que tindrà molta demanda i que aquesta demanda farà que el tren sigui financerament rendible, conclou.
