Andorra està acostumada a viure esdeveniments esportius de gran envergadura, però això no vol dir que, cada vegada que passa, trastoqui el dia a dia de la ciutadania. Aquest cop, pel que vaig poder comprovar, cap a bé. Que el bus no para on toca? Doncs es camina una mica. Que tallen les carreteres? Es busca una ruta alternativa. Tot això parlant del centre, que és per on em vaig moure per poder escriure aquesta crònica.
La majoria de gent que em vaig trobar estava emocionada amb la Vuelta. Buscaven la línia de sortida i de meta per veure els esportistes muntats en bicicleta, grans i petits comprant marxandatge a les portes del Uailo o al costat del riu, i a més d’un li va caure una samarreta o una gorra.
Ahir va ser un dia festiu, tot i que no estigués marcat al calendari. Una festa de l’esport que se celebra a peu de carrer, amb un gran dispositiu de seguretat, però per al poble. I per als visitants, no ens n’oblidem, que més d’un ens va comentar que això era bo per al país perquè atreia visitants que farien compres. Com en saben aquests turistes de la teoria de les bosses que apliquen els comerciants!
La festa es va traslladar al Parc Central a la tarda, on la canalla, i no tan canalla, va poder provar jocs relacionats amb l’esdeveniment. Val a dir que les paradetes estaven força plenes de gent de totes les edats, i que tots ells s’ho estaven passant força bé.
Llàstima dels talls de carreteres i de no poder seguir l’etapa en directe totes aquelles persones que es van quedar a la línia de meta. Perquè sí, la sortida, i sobretot l’arribada, són moments únics, però també ho són la collada de Beixalís o el Port d’Envalira.
És ben cert que Andorra gaudeix d’enclavaments fantàstics que es van poder veure en molts televisors gràcies a la Vuelta. Una feina estalviada per a Andorra Turisme, tot i que estaven per allà. El fet de televisar les muntanyes, les collades i els ports pot atraure aquell tipus de turisme que ve aquí per la natura. I la viu de veritat, aquell que recorre els camins i que no puja amb cotxe fins al port de torn, es fa la foto i torna a pujar al cotxe. Tots dos ens agraden igual, però potser hauríem d’inculcar una mica més l’amor per la muntanya. Amb els ciclistes ja ho hem aconseguit, encara ens faltarà aconseguir-ho amb els sedentaris. Ara per ara, esperem que la ressaca de la Vuelta no duri gaire i ens puguem preparar tots per a la pròxima.

 

La veu del carrer s’expressa al tomb de la cursa ciclista

Manuela Romero i Curro Velasco

Aquesta parella va fer un viatge per les proximitats  i va decidir passar l’últim dia aquí. Havien sentit parlar de la Vuelta, però mai l’havien vist in situ. En van veure tant la sortida com l’arribada. Tots dos creuen que serà bo per al turisme perquè atreu molta gent.

 

David Botell

El David va baixar al centre a fer unes gestions per al seu fill i l’autobús el va deixar al Fener en comptes del Parc Central, per la qual cosa li va tocar caminar. El vam enganxar esperant el bus de tornada a la Massana, on pensava ficar-se a casa i no saber res de ciclistes ni de la Vuelta.

 

Nadia Bretón

La Nadia és una autèntica fanàtica del ciclisme. Ella va venir des de Pamplona, aprofitant que la Vuelta aquest any no passa gaire pel nord i que el Principat els agafa relativament a prop. La Nadia va provar dos dels ports abans que els corredors de la Vuelta i els esperaven a la Comella.

 

Jocelyn i Jamie Tikas

Les dues germanes es van endur una sorpresa quan van haver de fer quaranta minuts de cua per entrar a Andorra. Un cop aquí, van entendre el perquè de les retencions. Però no estaven gaire interessades en la Vuelta, les haurem de trobar entre botigues de roba i botigues de cosmètica.

 

Marisa Gaxiola i José Bernabéu

El José és molt aficionat a la cursa i tant ell com la seva dona van fer més de dues hores d’espera per veure la sortida i l’arribada des de primera línia. Tots dos es mostren convençuts que grans esdeveniments com aquest beneficien el país perquè deixen diners.