És impossible guanyar una discussió si un plat no es trenca en mil bocins amb un dramatisme digne de Pasión de Gavilanes o alguna telenovel·la turca. En política, no. Perquè les discussions són com els expedients, se saben quan s’obren però no quan es tanquen. Els polítics es poden acusar de ser responsables de la mort de Chanquete, de deixar la gossa Laika voltant per l’espai en un escenari que per als no iniciats semblaria l’ideal per les maquinacions de persones més dolentes que la tinya, on es pinten pentagrames invertits amb sang de cabra, es fan rituals de vudú quan la realitat és més trista que una sèrie de televisió perpetrada per Shonda Rhimes (¿Quién es Anna? )
El socialdemòcrata Pere Baró qualifica la lideressa d’Andorra Endavant, Carine Montaner, de ser la Sílvia Orriols andorrana. Orriols és l’alcaldessa de Ripoll que desvia l’atenció del que hauria de ser l’eix central de la política catalana: la confrontació entre catalanitat i espanyolitat, entre sobirania i subordinació. És una manera d’accentuar i d’explotar electoralment el malestar, però no pas de resoldre’l. Orriols aprofita les febleses del sistema, l’esgotament del Procés i el desencís social sense proposar res que no sigui carregar contra un col·lectiu molt determinat i generar encara més fragmentació.
Montaner podria ser Agustina d’Aragó o Joana d’Arc a banda de gladiadora, resilient, lluitadora i fins i tot aventurera, i afirma que si el “PS es compara amb Sánchez, Andorra Endavant no es comparà amb ningú i segueix el seu propi camí, el de l’andorranitat”.
Si les comparacions són odioses amb l’andorranitat “hem topat amic Sancho”. Baro explica que “jo també soc patriota i m’estimo Andorra, però per a mi ser patriota no és posar la bandera davant de tot, sinó lluitar per un país on la gent pugui anar al metge i tenir una vida digna”. El dirigent socialdemòcrata s’ha alineat amb el líder de Progressites Jaume Bartumeu, qui fa dues setmanes també va referir-se a Andorra Endavant com un partit extremista.
Els dos polítics també van reivindicar un patriotisme inclusiu i progressista, defensant que l’amor al país no pot ser monopoli de cap formació. Segons Montaner “nosaltres treballem per Andorra i tenim un model de país per Andorra. Andorra First!”.
Andorra Endavant va ser l’únic que es va oposar a la Llei del català, aprovada el 25 d’abril de 2024, argumentant que exigir un nivell mínim de català als residents estrangers és “discriminatori” i pot generar “antipaties” cap a la llengua oficial del país. Pel que fa a la immigració, la formació és partidària que n’hi hagi una de triada, controlada amb filtres, mentre que la resta de partits alerten que el país està arribant al límit de població.
Baro i Montaner ja han tingut altres enfrontaments, com ara amb l’acord d’associació, quan el socialdemòcrata va acusar-la d’estar dient constantment mentides. A les discussions es pot trencar un plat, però els polítics són com les vaixelles Duralex. A la publicitat explicaven sobre el plat que “utilitzeu-lo com a martell, deixeu-lo caure, colpegeu-lo, feu-lo passar del gel a l’aigua bullent”. Que continuarà inalterable i irrompible. Com els polítics, tot i que aquests ja amb alguna esquerda.
