Segon dia d’investigació, segona oportunitat per descobrir si Joe Maloney, o Mick O’Shea, va morir al Principat. L’objectiu era consultar el Registre Civil per veure si hi havia o bé alguna coincidència directa amb les persones que van morir ara fa una vintena d’anys o qualsevol altre nom sospitós que pogués emmascarar Maloney. El grup de periodistes d’investigació irlandesos, format per Pavel Barter, Richard Fitzpatrick, Liam O’Brien i Tim Desmond, tenia una llista de possibles àlies que el seu home –el nostre home– podria haver utilitzat d’acord amb noms de familiars, amics o coneguts amb el que, qui sap, l’assassí buscat per l’FBI des de 1967 hagués optat per ocultar la seva identitat. Si efectivament haguéssim pogut mirar el llistat de defuncions d’entre els anys 2005 i 2007, aproximadament, potser i solament potser hauríem tingut ni que fos una mínima intuïció i, sobretot, un fil per estirar. No obstant això, ens vam trobar, de nou, amb la implacable barrera administrativa andorrana.
Resulta que els nostres amics d’Irlanda estan acostumats a anar a l’Ajuntament de torn o directament a l’Estat i tenir un més que fàcil accés a aquesta mena d’informació. Al Principat, però, la política de protecció de dades, fins i tot de persones difuntes, requereix de força més burocràcia, i tot i que van contactar amb la policia irlandesa perquè enviessin un correu sol·licitant poder visualitzar el registre, és estrictament necessari que la demanda la faci la policia andorrana. Això també es va intentar, és clar, però les coses de palau ja deuen saber com van.
El fet que el cos d’Irlanda els respongués amb tanta celeritat és perquè tenen una més que estreta relació amb O’Brien i companyia. I és que en més d’una ocasió, gràcies als pòdcasts d’investigació que emeten a través de la cadena RTÉ, han ajudat a descobrir algun cas, així que la confiança és immensa. Però, tornant a Maloney, sembla que l’estada que han fet al Principat, si no hi ha sorpresa d’última hora, no haurà pas estat en va, per descomptat, però sí que l’objectiu de verificar si l’assassí americà va acabar els seus dies aquí haurà d’esperar una mica més. No obstant això, no marxen del tot descontents, ja que part de l’objectiu era que a casa nostra ens familiaritzéssim amb el seu cas i, sobretot, coneguéssim el seu rostre. D’aquesta manera, amb sort, un dia a algú se li il·luminarà la bombeta i de com el recordarà, i Barter, Fitzpatrick, Desmond i O’Brien rebran la trucada més feliç de la seva vida.
Encara ens han quedat molts detalls per explicar de la trajectòria de Mick O’Shea. Sabien que quan es va convertir en un respectat empresari del cinema aprofitava la seva posició per traficar armes? Era tot un trapella, aquest Maloney. A més, per si el fet de saber que va enverinar la seva exdona no fos suficient com per fer-nos una idea de la seva personalitat, tothom amb qui ha parlat els nostres periodistes ha descrit l’home com a algú amb uns problemes d’ira força considerables. De fet, “va amenaçar de mort l’illa d’Irlanda sencera!”, comenta O’Brien. Així que no, haver assassinat la seva esposa no va ser una mena de brot psicòtic puntual i aïllat en la seva vida. Ni de bon tros.
Però bé, els anys no perdonen, i Maloney, sembla ser i com ja hem anat comentant durant aquests dies, finalment va patir un molt fort Alzheimer, però l’equip de Barter creu que quan va arribar al Principat encara no l’havia desenvolupat. De fet, l’arribada a terres andorranes la daten als voltants del 2004, però una altra pregunta que en cap moment ens hem plantejat és per què aquí. En principi, O’Shea i la seva dona d’aleshores, Sheila Chandler, la qual es feia dir Maria, vivien a Xipre del Nord, ja que allà no hi havia la llei d’extradició, i no hi ha cap constància que s’haguessin de desplaçar per cap motiu, diguem-ne, urgent. Ara bé, fent un cafè amb Fitzpatrick i O’Brein, aquest últim va apuntar un detall que, probablement, és el que va motivar la mudança.
Chandler es va casar amb Joe Maloney, al qual va conèixer com a Mick O’Shea, el 1974, uns sis anys després que ell arribés a l’illa. Tot i així, ella va ser conscient de qui era el seu marit, però sempre li va ser fidel, la qual cosa no era del tot recíproca per part de Maloney... Ara bé, a final dels anys noranta li van diagnosticar càncer de mama, que va resultar ser-ne un de força agressiu. És per això que, mentre tots dos vivien lluny d’Irlanda, ella hi tornava de tant en tant per rebre tractament, i O’Brien té la teoria que el fet de canviar Xipre per Andorra va ser, precisament, per estar més a prop de l’illa. Què volen que els digui, té tot el sentit del món. Ara bé, aquest va ser el motiu verdader? Doncs segurament mai no ho sabrem, ja que Chandler no va dir res quan estava en territori irlandès, i l’any 2010, finalment, es va endur el secret a la tomba.
En fi. Aquí acaba, per ara, l’aventura irlandesa al Principat. Però compte, que no és el final. De fet, Pavel Barter, Richard Fitzpatrick, Tim Desmond i Liam O’Brein estan treballant en el que podria ser un futur documental audiovisual del cas Maloney –el que ara coneixem com a true crime–, i recordem, també, que estem pendents de l’autorització policial per consultar el registre, així que tot i que els nostres amics avui mateix hagin tornat a casa seva amb les mans relativament buides, encara queden moltes pàgines en aquesta història. Tots quatre destaquen la gran solidaritat que han experimentat al Principat, “tothom que podia ajudar, ha ajudat”, coincideixen, i tot i que desitjaven amb totes les seves forces plantar-se davant del sepulcre de Joe Maloney, o Mick O’Shea, i dir “carai, aquí estàs, cabronàs”, segur que tard o d’hora tornaran per complir el seu somni, el qual ara és, també, de servidor.
–Si efectivament algú de vostès té informació sobre Joe Maloney, o "Mick O'Shea", es pot posar en contacte directament amb Pavel Barter a través del correu pavelbarter@gmail.com o el número de telèfon +353 87 247 3579–