Cedir, regalar o vendre?

Els van detenir fa poc més de dos anys en un hotel d’Escaldes, tenien 19 anys. A l’habitació els van trobar prop de 600 grams de marihuana, 1.065 euros en metàl·lic, dues balances i uns telèfons mòbils amb multitud de missatges i fotografies que donaven a entendre que es dedicaven a la venda de substàncies estupefaents. Segons els dos acusats, però, només de vegades venien, perquè d’altres cedien o regalaven. En paraules d’un d’ells, “feien favors” i el producte que els van trobar aquell dia era per al consum propi ja que estaven molt i molt enganxats. A qui venien o cedien? A majors i menors d’edat, molts d’ells amics i coneguts del centre on estudiaven. En van desfilar alguns ahir durant la vista. Ara bé, la majoria van assegurar no recordar si els havien comprat la maria o s’havien desdit o tot i admetre que havien estat a punt de fer-ho, al final la transacció no s’havia arribat a produir. On venien? Aquí i allà del territori andorrà, tot i que sembla que el Parc Central a Andorra la Vella i el Prat del Roure a Escaldes eren dos dels indrets on més assíduament se’ls podia trobar. 

Els acusats, a més de la marihuana, també consumien altres drogues. De fet, en el moment de la detenció van donar positiu, un en cocaïna i l’altre en amfetamina. L’adversitat els va unir d’allò més. I és que des de feia un temps estaven fora de casa, deambulaven pels carrers sense cap projecte de vida i dormien als portals, en pensions o si tenien més diners, en hotels. Un cop detinguts, els dos van passar 14 mesos de presó preventiva al centre penitenciari i després, vuit mesos en llibertat condicional amb la polsera de monitoratge. Només podien sortir del domicili familiar per anar a treballar. Però va arribar la pandèmia i amb aquesta el confinament i segons els testimonis que van donar els joves i els seus familiars, la sort d’un i altre va ser ben diferent, potser perquè les històries dels dos tenien punts de partida diferents. Així, el primer dels detinguts va poder treballar després de sortir de la presó a l’empresa familiar i des del mes de setembre compagina la feina amb els estudis. Pare i mare van declarar que la seva actitud i comportament havia canviat com de la nit al dia. Atenuants que l’advocat defensor va destacar perquè li imposessin una pena que no superés el temps que ja ha complert de presó preventiva i una multa de com a molt 1.000 euros pel delicte major.

El segon dels acusats, detingut després de l’amic quan va comparèixer a l’hotel i que es va solidaritzar del tot amb el seu company, assegurant que la meitat de la marihuana trobada era seva, només va poder treballar un dels vuit mesos de pandèmia. Va arribar així a una situació insostenible a casa, confinat al menjador, amb un grau de desesperació extrem, fins al punt que va ser la mare qui el va animar a anar a fer un volt per la muntanya i en un d’aquests volts es va fugar de casa i del país. El mes d’agost passat, la policia el va tornar a enxampar fatídicament a Escaldes portant al cotxe uns cabdells amb fins a cent grams de marihuana. El van tornar a detenir i des de llavors havia d’anar cada dia a dormir al centre penitenciari. Divendres passat, però, es va tornar a fugar i dilluns va ser la mare que el va anar a buscar a la Seu i el va convèncer perquè es presentés al judici. La seva història, explicada per la mare, fa pensar en una fallida del sistema: un retard en el diagnòstic de la malaltia mental, una sèrie de pèrdues impossibles d’assumir, una impulsivitat que es va convertir en agressivitat, una cerca d’ajuda de la família a la batllia, al cos de policia i a afers socials que va acabar, com va dir ahir, amb un consell: “fes-lo fora de casa, que ja tornarà”. I no va ser així, no va tornar, sinó que es va complicar la vida encara més. El seu lletrat va demanar que el temps de pena fos el que ja havia complert amb la insistència que la reinserció era possible amb les ajudes adequades.

El ministeri fiscal, cenyint-se als fets que va considerar provats, va acusar-los d’un delicte major de tràfic d’estupefaents en gran quantitat a menors d’edat, i d’un menor per venda a majors d’edat, a més de consum de drogues. Per tot plegat, va demanar 3 anys de presó ferma i més de 9.000 euros de multa. Al final, es van mostrar penedits: “no sabíem com anava el món”, va dir un d’ells, després de demanar perdó perquè minuts abans l’havien expulsat de la sala mateix: una impulsivitat incontrolada.