L’imputat del cas que va centrar la major atenció de la jornada de tribunal de corts d’ahir va admetre vexacions i maltractaments puntuals a la seva dona, així com la possessió de dues armes, però en tot moment va defensar que la relació era “normal” i va excusar les amenaces de mort que va proferir-li en les “discussions passatgeres” que es produïen a la llar.

 Ben diferent va ser la versió de la dona, que va decidir-se a denunciar el marit després de patir, presumptament, maltractaments al menys durant quinze anys. A més d’assegurar que havia patit reiterats insults i agressions, la denunciant va sostenir que l’acusat va arribar a encanonar-li el cap amb un revòlver mentre l’amenaçava de tirar-li un tret.
L’home, de nacionalitat portuguesa, va negar rotundament que utilitzés ni el revòlver que tenia per practicar tir olímpic, ni l’escopeta de caça per intimidar la dona i els dos fills, un nen de 14 i una nena de 17 anys. No obstant això, l’acusat va admetre que, 18 anys enrere, quan vivien a Ponferrada, va donar un cop de puny a la parella i va posar-li un ganivet al coll.
Tant la fiscalia com l’acusació particular van coincidir a emetre una condemna exemplar per violència de gènere, mentre que la defensa va al·legar fals testimoni de la dona i els fills i va demanar l’absolució pels presumptes maltractaments. Les altres dues parts va imputar a l’acusat fins a onze delictes que van des de maltractaments corporals fins a amenaces, vexacions o port il·legal d’arma. En total, les dues parts van demanar quatre anys i mig de presó ferma, quatre mesos d’arrest parcial diari i una multa de 500 euros, a més del comís de les armes, l’expulsió definitiva del país i la prohibició de contacte amb la dona i els fills durant 12 anys.
El ministeri fiscal va basar la proposta en els testimonis de la dona i dels dos fills, i en les explicacions de la pèrit psicòloga i del psiquiatre que hi van comparèixer. La primera va assegurar que la dona patia un trastorn depressiu lligat “a un ambient de violència domèstica habitual”, i va assegurar que es tractava d’una dona “sotmesa”. El segon va recomanar un tractament de deshabituació a l’alcohol, i va assegurar que, malgrat els testimonis d’amics de la família que negaven haver vist cap conducta conflictiva de l’imputat, “pot ser perfectament que a casa es comporti de forma més agressiva i fora de manera correcta”.