Diari digital d'Andorra Bondia
El primer mapa mostra l’epicentre del terratrèmol de magnitud 3,8 i el segon, la intensitat percebuda per la població.
El primer mapa mostra l’epicentre del terratrèmol de magnitud 3,8 i el segon, la intensitat percebuda per la població.
El primer mapa mostra l’epicentre del terratrèmol de magnitud 3,8 i el segon, la intensitat percebuda per la població.
El primer mapa mostra l’epicentre del terratrèmol de magnitud 3,8 i el segon, la intensitat percebuda per la població.

El risc és la mala urbanització


Escrit per: 
Eva Arasa Altimira / FOTO: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Amb una magnitud de 3,8, el terratrèmol que va sacsejar Andorra la matinada de dimarts és el sisme més important que s’ha registrat en molt de temps a la zona. Tenint en compte que aquest moviment arribava poc després de dos altres terratrèmols percebuts per la població, el de l’11 de gener de magnitud 2,5 i el de l’11 d’octubre de 3,6, els experts estan analitzant si ens trobem davant del que anomenen “crisi sísmica”, és a dir, un cúmul de sismes en un període relativament curt de temps com el que va succeir al país l’any 1970. Els geòlegs afirmen que el que està succeint “no és freqüent, però sí que és normal” pel fet que la serralada dels Pirineus es troba en una zona sísmica. És més, el catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya Josep Maria Mata va més enllà i assegura que, a Andorra, l’eventual risc de patir danys a causa d’un terratrèmol té més a veure amb el fet que s’hagin construït habitatges en “zones d’inestabilitat” que per les magnituds que es puguin arribar a assolir.

Tal com aclareix Mata, l’explicació dels episodis sísmics que hem viscut darrerament cal buscar-la en el moviment de les plaques tectòniques i en el fet que tant Andorra com l’Alt Urgell “són al focus d’on xoquen la placa ibèrica i la placa europea”. La placa ibèrica està en l’actualitat soldada a la placa europea, però el punt d’unió que es correspon amb el Pirineus segueix sent una zona d’una alta sismicitat.

Des que es tenen registres històrics, els terratrèmols que han tingut un major impacte a Andorra són els del 1428 i el de 1865. Amb tot, “els terratrèmols en aquesta zona no són tan greus com els del sud de la península Ibèrica, on xoquen la placa ibèrica amb la placa africana”, aclareix el catedràtic. En la seva opinió “el xoc a la zona dels Pirineus no és tan fort, però sí que un terratrèmol podria produir incidències sobre edificis mal fets, no tant per la magnitud del sisme com pel fet que s’ha construït en zones inestables on no s’hauria d’haver construït”. En qualsevol cas es va alegrar que cap dels darrers terratrèmols no hagi provocat danys ni humans ni materials.

Des del grup de muntanya d’Andorra Recerca i Innovació (ARI), la investigadora Anna Echeverria recorda que la magnitud d’un terratrèmol indica l’energia alliberada durant el sisme. “Una energia que normalment es va alliberant a poc a poc, però que de tant en tant s’allibera de manera més sobtada i és quan es produeix el terratrèmol”, apunta. A l’ARI desconeixen si hi ha hagut un increment dels moviments sísmics al planeta els darrers mesos, tot i que entenen que “aquí la gent sigui més conscient d’aquest tipus de fenòmens perquè, més enllà dels terratrèmols tan seguits que ha percebut la població, l’erupció del volcà de la Palma ens ha tocat de més a prop”. Amb la incògnita de si hi haurà més sacsejades com la de les 3.03 del dimarts, el que sí que s’han produït són diverses rèpliques de menor intensitat. Un fenomen, insisteix Echeverria, “dins de la normalitat”.

Els bombers fan diverses intervencions pel vent

Pels volts de les 3.05 de la matinada de dimarts, els bombers van rebre fins a vuit trucades “de gent espantada” a causa del terratrèmol. Així ho va confirmar al BonDia el cap de guàrdia del cos, que amb tot, va assegurar que no havia calgut fer cap intervenció relacionada amb el moviment sísmic. “Alguns trucaven per avisar, per si nosaltres també l’havíem sentit, i sobretot perquè tenien por que es pogués produir un nou terratrèmol encara més fort”. En canvi, el que sí que va provocar diverses intervencions per part del cos va ser l’episodi de fortes ventades. La majoria van ser a la Massana i Ordino, on havien caigut diversos arbres que en alguns casos tallaven la calçada. Així mateix, al migdia van haver de desplaçar-se a Sant Julià de Lòria per unes lloses que s’havien desprès d’una teulada.

Els tuitaires comparteixen nervis, acudits i informació de matinada

L’univers tuitaire d’Andorra, limitat però força actiu, es va connectar la matinada de dimarts per corroborar que allò que els havia despertat de sobte havia estat efectivament un terratrèmol. N’hi havia que simplement buscaven que algú els confirmés la sospita. És el cas de l’historiador i editor Oliver Vergés, que ahir al migdia aclaria per què havia entrat a Twitter després de la sacsejada: “osti, doncs jo sort n’he tingut, de tuiter, perquè quan m’he despertat la companya m’ha dit: jo no he sentit re, calla i dorm. Vaja, que amb algú ho havia de compartir”. D’altres compartien ensurt i informació, com ara la periodista d’Andorra Televisió Laura Massegú: “aquests ensurts a les tantes de la matinada no caldrien! Es confirma terratrèmol. El més fort de tots els que hi ha hagut darrerament”. I aprofitava per enllaçar una piulada del Centre Sismològic Europeu i del Mediterrani que publica el web Last Quake (L’últim terratrèmol).

Finalment hi ha els tuitaires que no perden el sentit de l’humor encara que el terra tremoli. El secretari d’Estat d’Afers Financers Internacionals, Marc Ballestà, demanava que “el proper terratrèmol el programin a les 7, please! Aquest m’ha semblat bastant fort!”.

 

 

terratrèmol
ARI
ICGC

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte