L’incendi que ha calcinat gran part de la urbanització de La Querola, a la parròquia d’Ordino, es va declarar extingit ahir cap a les 17.30 hores. Com ja deuen saber, aquest foc ha estat un dels més grans que hem tingut els darrers anys, el qual va arrasar uns 12.000 metres quadrats d’habitatges i 10.000 d’aparcament, i la feina que han tingut els bombers no solament per apagar-lo, sinó per controlar-lo, no ha estat senzilla a causa de complexitat estructural del conjunt residencial. De fet, ahir al matí, i després d’una llarga nit de treball per controlar les revifades que anaven sorgint, solament quedaven quatre focus calents no amb flames, sinó amb brases, així que el director de bombers, Juanjo Barrio, ja el va declarar com a “totalment controlat” i “sense risc de rebrot”.

Ara bé, encara hem de saber què va originar l’incendi, i per això s’ha de trobar, abans, el punt exacte de l’origen del foc. És per això que el departament d’investigació d’incendis, així com la policia i el mateix cos de bombers, ja van fer una primera inspecció durant el dia d’ahir per intentar esbrinar alguna cosa. Recordem que aquest punt d’inici el situem entre els dos blocs superiors de la urbanització, els quals estan més a la vora del bosc, però que alhora són un dels que més malmesos han quedat, així que accedir als diferents pisos pot comportar un risc de col·lapse.

Tot i així, a falta d’investigacions i anàlisis pertinents, el director de bombers comentava, amb la prudència més que necessària, que “tenim algunes sospites”, però no va especificar exactament quines, és clar. Ara bé, sí que, i de nou encara sense els resultats finals, hi ha alguna hipòtesi que s’ha posat sobre la taula. Una d’elles és que el foc hauria pogut estar latent durant algunes hores per a més endavant fer-se gran, “potser va estar covant temps abans”, deia Barrio, ja sigui en un coixí o un sofà, per exemple. Recordem que l’hora que es va rebre l’avís va ser a la 1.45 de la matinada, quan en principi no hi havia ningú als edificis, però el dia abans hi havien estat treballant diversos operaris, ja que La Querola encara estava a la fase final de l’obra. De nou, però, i a risc de ser repetitius, la investigació no ha finalitzat.

D’altra banda, i pel que fa a les afectacions o danys gairebé finals del complex residencial, els quatre blocs superiors han quedat destruïts pràcticament per complet, i “solament hem pogut salvar alguns apartaments dels dos extrems”, explicava el director de bombers. Dels tres restants, un d’ells ha quedat parcialment afectat, i els dos últims sembla que han conservat gran part de l’estructura original. A més, Barrio comentava que a l’aparcament resulta que “hi havia tres vehicles d’alta gamma guardats en garatges particulars”, els quals, tot i haver tingut alguns petits danys, “també s’han salvat”.

Respecte al fet que el foc s’escampés ràpidament d’habitatge en habitatge, i de bloc en bloc, a banda de les particularitats dels edificis que abans-d’ahir ens detallava el cap de guàrdia, Marc Rogé, que comentava que ho havia afavorit les façanes ventilades i l’espai obert de l’aparcament, un dels principals motius és que l’interior dels edificis és gairebé tot de fusta, i Barrio confessava que “no sabem realment si estava tractada o no”, però en tot cas, “quan aquest material està exposat a temperatures tan altes crema encara que tingui o no un producte aïllant”. D’altra banda, pel que fa a la reglamentació de prevenció d’incendis i seguretat de La Querola, “haurem d’esperar als informes dels experts per saber si la tenia o no”.

En tot cas, el que és segur és que ja podem catalogar com a extingit aquest incendi, i ara solament restarà veure què passarà amb els blocs que han quedat més malmesos. Se’n podrà salvar i rehabilitar algun? Hauran d’anar a terra? Ja ho veurem. Ara per ara, el que és clar és que dins del desastre no s’ha hagut de lamentar cap víctima, i que gràcies a la feina del cos de bombers les flames no van anar més enllà de la urbanització: ni als edificis de la vora ni al bosc que queda per sobre, el qual, si hagués cremat, segurament estaríem parlant d’un incident molt més gran del que hem viscut, que ja ho ha estat prou.

Cal canviar un reglament de prevenció d’incendis aprovat fa més de 40 anys?

Home, depèn de què digui el reglament, oi? Concretament estem parlant del de Seguretat contra incendis en edificis d’habitatges i d’oficines, el qual va aprovar el Consell General el 22 de desembre del 1981. Aquest detalla aquells materials que s’han d’utilitzar a l’hora de construir un habitatge determinat, i segons la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, “tot i que és vell, funciona”. Ara bé, “des de fa un any i mig estem treballant amb bombers per modificar-lo i adaptar-lo”, però tot allò que té a veure amb la construcció en si, en principi, “no canviarà res”. A més, també s’ha mig qüestionat el reglament que afecta directament la manera o paràmetres d’obra, sense tenir en compte els incendis, i Marsol diu que “no tenim pensat fer cap modificació” i, encara menys, arran de l’incident de La Querola. I és que la ministra comenta que, tot i que els materials utilitzats eren “més moderns”, tots seguien les homologacions de la Unió Europea. Ara bé, cal tenir en compte, també, que els treballs encara no havien acabat, així que “encara no s’havien fet les revisions finals”. 

D’altra banda, durant el procés d’extinció del foc, algunes veus han posat en entredit el nombre d’efectius disponibles per realitzar les tasques. En total hi havia uns 35 bombers durant el dia i entre 19 i 23 de guàrdia a la nit, però recordem que dues dotacions dels bombers de la Generalitat de Catalunya també s’hi van apropar la primera jornada per reforçar l’ajuda. És per això que Marsol considera que “el volum d’efectius ha estat més que suficient per controlar i apagar el foc”, i comenta que aquestes xifres “són similars o superiors al nombre de bombers que disposen altres grans ciutats europees”, així que solament queda “felicitar la gran tasca dels nostres bombers”, els quals han evitat que les grans flames que escopia La Querola no arrasessin la parròquia sencera.