Vuit anys de presó, l’expulsió definitiva del país i una multa de 480.000 euros. Aquesta és la pena demanada pel ministeri fiscal per a dues persones, un home i una dona, acusats de blanquejar diners procedents del narcotràfic.
La defensa, de la seva banda, demana la lliure absolució dels dos processats.
Un dels acusats, l’home, va ser condemnat a Itàlia l’any 1999 a una pena de vuit anys de presó per tràfic de cocaïna ja que va ser controlat com a membre d’una xarxa que es dedicava a entrar droga a aquest país procedent d’Espanya.
L’home va reconèixer ahir que una part dels diners els havia ingressat en comptes que tenia oberts al país, ja que hi vivia, però també va afegir que treballava al país i que una altra part és fruit d’aquesta feina. També va manifestar que els ingressos que hi havia al compte que compartia amb l’altra processada eren d’un bar que tots dos gestionaven a mitges a la parròquia de la Massana.
La defensa considera que l’home ja va pagar pel delicte que va cometre, i per tant creu que no seria adient que li fos imposada una altra condemna ja que els diners que va ingressar al compte eren d’ell i no d’una altra persona i provenien del tràfic de cocaïna, un delicte pel qual ja ha complert cinc anys de presó.
Pel que fa a la dona, la defensa la va dibuixar com una persona totalment manipulada i anul·lada per la seva parella, un home que està en recerca i captura a Espanya per delictes de narcotràfic. D’aquesta manera, va justificar que li va demanar a l’altre imputat que posés un vehicle a nom seu, és a dir, que li fes de prestanoms, induïda per la seva parella, però que en cap cas no tenia cap vincle amb el tràfic d’estupefaents, malgrat que la fiscalia insisteix en aquest extrem. És per això també que en demana la lliure absolució i va justificar que els diners que hi havia als comptes procedien de la venda d’un pis.
El ministeri fiscal va insistir durant el seu informe que el blanqueig de diners és molt important i que sovint va lligat “estretament” amb qüestions de criminalitat transnacional organitzada. També va destacar que són delictes difícils d’investigar i que habitualment és necessària la col·laboració internacional. Va recordar, a més a més, que la justícia andorrana té “molta dedicació” a aquests afers i que ara com ara n’hi ha 90 de pendents. I basant-se en l’alarma social que la qüestió pot generar juntament amb el perill que els dos processats puguin fugir (tots dos venien ahir d’Espanya per comparèixer davant el Tribunal), va demanar que el tribunal decretés la presó preventiva per als dos processats. Aquesta petició, però, no va ser acceptada. De fet, la defensa va manifestar que tot i que ella és especialment sensible a les qüestions de blanqueig, no volia “tenir la sensació que s’actuï per reparar els petits errors que hagi tingut aquests anys el sistema bancari”.
Pel que fa a la vinculació dels dos acusats amb una operació d’haixix a Cadis, la defensa va insistir en el fet que la justícia espanyola no ha processat els seus defensats.
