Miquel assegura que sempre van protegir els empleats del banc

L’ex-conseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel, ha assegurat avui, durant la tercera jornada de la causa general de BPA, que sempre van protegir tots els empleats del banc que es podien haver vist afectats en alguna causa judicial, en alguna investigació o que havien estat imputats, sobretot quan era per causes vinculades al fet de ser empleats de l’entitat i que treballaven per a clients que cometien delictes fiscals al seu país d’origen. Així, ha indicat que la principal funció del banc era que els clients tinguessin la confidencialitat que desitjaven, segons el marc normatiu andorrà. A més, defensaven la presumpció d’innocència dels seus treballadors, ja que no es podien deixar desemparats perquè desenvolupaven una tasca sensible. Miquel ha exposat aquesta posició de l’entitat en resposta a la defensa de l’honorabilitat de l’exdirectiu de BPA, Santiago Rosselló, quan va sorgir la seva vinculació en la causa Petrov.

Durant la seva intervenció, l’ex-conseller delegat ha continuat amb l’explicació de l’informe complementari de l’entitat del 2009. Quant al comitè de prevenció de blanqueig, ha indicat que sempre usaven els estàndards de prevenció de capital més alts en totes les places en les quals treballaven. Així, el 2013 el banc va presentar un nou pla per evitar l’obertura de comptes tax compliance, i ja el 2014 van tenir un salt d’operacions rebutjades, ha comentat, reiterant que només van prohibir noves obertures de comptes d’aquest tipus. Quant als clients que ja feia anys que operaven a l’entitat, se’ls va demanar que ho regulessin al seu país d’origen, però “això ja era una qüestió personal” de cadascú, ha dit.

En la mateixa línia, ha defensat que des del banc no podien qüestionar les declaracions dels clients i posar en dubte cada cop que algú obria un compte si realment era el titular i el beneficiari. Ha afegit que el normal és que el banc estigui ple de clients que no són delinqüents. Aquestes explicacions les ha donat arran de l’advocat Rafael Pallardó vinculat a l’operació Emperador. Miquel ha defensat que en tot moment ell va pensar que Pallardó era l’últim beneficiari del compte, i que després que esclatés la trama al 2012, ja podia tenir alguns dubtes. De fet, ha manifestat que no podia tenir cap indici perquè mai va demanar un pagament a un tercer i la pauta de comportament que donava l’extracte bancari era nítida. “Es feien ingressos i pagament de mercaderies” i el diferencial es quedava al compte d’estalvi i d’inversió, ha exposat. En relació amb el comitè de prevenció, ha dit que només s’hi enviaven operacions de clients que podien ser potencials de blanqueig de capitals, i que quan es dissenyen les polítiques de prevenció es fan perquè això no succeeixi. Tot i així, ha manifestat que tothom sap que algun client blanquejarà, ja que les polítiques estan dissenyades per minimitzar el risc, però no perquè sigui zero. 

Durant la sessió el fiscal també li ha demanat per les oficines. En aquest sentit, Miquel ha exposat que des del 2009 tots els comptes estaven vinculats a una oficina, i que cada compte estava associat a un gestor. A més, ha defensat que no hi havia comptes anònims i que a cada compte se li assignava un número vinculat a una persona. De fet, ha comentat que des del 1993 van començar a arreglar la situació històrica de la plaça andorrana respecte als comptes anònims, assegurant que el 2000 ja no quedava cap compte anònim a l’entitat.

Finalment, Miquel també ha parlat sobre el fet que els bancs estiguessin oberts el dissabte al matí, la qual cosa permetia que molts clients de fora poguessin fer els seus ingressos. Quan l'Associació de Bancs Andorrans va decidir tancar els dissabtes, des de la BPA van habilitar un procés perquè els clients poguessin ingressar els diners en un búnquer de seguretat a les oficines centrals que estava obert les 24 hores del dia, i també unes caixes fortes al Pas de la Casa. Miquel considera que aquests sistemes van deixar de ser operatius quan es va decidir restringir l'obertura de comptes als clients que cometien delictes fiscals als seus països d'origen.