La consellera delegada de l'ONG Infants del Món a Cambodja, Àngels Vila, va traspassar ahir "després de lluitar aquests últims mesos amb totes les seves forces contra una malaltia greu", segons informa l'entitat en un comunicat. Vila portava més de 10 anys en aquell país tirant endavant el projecte educatiu de Llar del Comú de Rohal, situada al nord-oest de Cambodja, amb l'objectiu de donar suport a les famílies perquè els seus fills continuïn estudiant.

Infants del Món comunica la pèrdua de Vila "amb molta tristesa i molta pena". Igualment,  volen deixar constància que tota la junta i la delegació a Cambodja, així com tots els infants cambodjans de la Llar "volen recordar i agrair la immensa tasca i la gran implicació que va realitzar l’Àngels a la nostra Llar". Una tasca que beneficia més 400 infants necessitats i que pretén que poguin tenir un futur millor "i sobre tot sentir l’amor i la dedicació d’una persona generosa i afectuosa amb tots ells".

Finalment, l'ONG manifesta el suport a la filla d'Àngels Vila, la Laia, i a tots els seus familiars i amics.

En una entrevista publicada al BonDia fa prop de dos anys, Vila va explicar com es va vincular amb l’associació i què la va motivar a quedar-se a Cambodja. Així, va exposar que tot i que ja coneixia Infants del Món, va ser a partir del febrer de l’any 2011 quan va viatjar a Cambodja i va poder conèixer "la gran tasca" que feia l’associació. De fet, segons va manifestar el seu "somni" era poder actuar solidàriament "sobre el terreny" en algun país "on pogués aportar el meu gra de sorra". Així, va agafar una excedència a l'hospital Nostra Senyora de Meritxell, on treballava, i va tenir l’oportunitat de treballar durant un any a Unicef Andorra i posteriorment va marxar a l’Amazònia peruana a fer un voluntariat "i a partir d’aquí tot va anar rodat" fins a Cambodja.

Reproduïm les seves paraules relatives al que havia après durant els seus anys al país asiàtic:

"Treballar a la llar ha estat la millor experiència de la meva vida. Quan vaig arribar a Cambodja no sabia res d’aquest meravellós país, ni la seva llengua, els seus costums, la seva cultura. A la meva maleta portava un munt d’idees i il·lusió. Em  deia a mi mateixa “farem això i això  altre”. En arribar, vaig frenar en sec per fer un pas enrere i començar a observar amb humilitat i respecte, i acceptar les meves limitacions i les seves. Gràcies a l’ajuda de la Kimnea (directora del centre), en Sophea (comptable i responsable de les relacions oficials) i la Channa (professora de dansa) amb els quals he fet camí tots aquests anys, he après una mica a captar la subtilesa dels khmers (cambodjans) a l’hora d’expressar el que pensen i senten. Els khmers són asiàtics i es protegeixen sempre amb un somriure, per això parlar bé la seva llengua és tan complicat. He de dir que tenen molta paciència amb nosaltres. Ser perseverants i pacients és la clau, i  molt d’amor envers els infants."