El Tribunal de Corts va fer pública ahir la sentència per als autors de l’atracament i el robatori a la joieria L’Art d’Or d’Andorra la Vella, que es va esdevenir el 8 de novembre del 2014. Finalment les penes són quatre anys i mig de presó ferma (ja fa un any i vuit mesos que estan empresonats) i l’expulsió per vint anys del Principat per als dos autors acusats del delicte major de robatori. Els altres dos inculpats, el matrimoni acusat del delicte major d’encobriment, hauran de complir una pena de dos anys i mig de presó i també expulsió per vint anys del Principat. A més els autors del robatori hauran d’indemnitzar la joieria amb poc més de 100.000 euros, que era el valor de les joies sostretes que no es van recuperar i que, diuen, van ser llançades al bosc.
Les penes dictades ahir en la sentència d’aquest cas de l’atracament a la joieria L’Art d’Or suposen menys de la meitat del que va demanar la fiscalia, que per als autors del robatori havia reclamat nou anys de presó ferma i per als còmplices sis anys. El fet està que el Tribunal de Corts ha aplicat la doctrina del Tribunal Superior, com explicava ahir el lletrat Manel Pujades, representant d’un dels lladres, que va manifestar que els dos tribunals no comparteixen els mateixos criteris i indicis per demostrar que són membres d’una organització criminal, com al·legava la fiscalia. De fet, ja que els autors havien confessat els fets de l’atracament, el judici, celebrat el 29 i 30 d’abril passats, es va centrar a esbrinar la relació amb els altres dos acusats per encobriment, que negaven saber res del robatori, i també a demostrar per part de les defenses que cap dels quatre processats formava part d’una banda organitzada. És per això que les defenses dels dos autors del robatori, que durant la vista oral van qualificar l’execució de l’atracament com un “nyap per la improvisació”, van reclamar les penes mínimes per robatori. I la defensa del matrimoni encobridor, detingut per subministrar el cotxe que havia de servir als atracadors per fugir, va demanar la lliure absolució al·legant que eren propietaris del vehicle però que va ser un intermediari que volia vendre’l el que els va posar en contacte amb els autors materials del robatori.
Com van passar els fets
Durant la vista oral els dos processats, serbis, van explicar amb detalls com van passar els fets i la fugida de la policia. Tots dos van entrar a la joieria, i mentre un amenaçava les dues dependentes amb una pistola “de plàstic”, segons explicaven, l’altre procedia a carregar una bossa gran amb les joies que agafava mentre trencava les vitrines. Van fugir en el Ford Escort, robat a la Seu, fins a arribar al parc de la Comella. Allà van deixar el cotxe i va començar la fugida a peu per la muntanya. En sentir la policia, els gossos i l’helicòpter diuen que van voler desfer-se de les joies, i en van tirar una part per un barranc i una altra part a terra amb la bossa. Més tard van contactar amb el Xino, personatge que anava a vendre’ls el cotxe, propietat dels altres dos processats, que van pujar des de Reus amb el vehicle i amb un altre cotxe per poder tornar. Avisats per un veí del poble de Juverri, que havia deixat el telèfon a un dels atracadors, la policia va acordonar la zona i finalment va localitzar els dos individus a 200 metres de la frontera espanyola, en un camí de bosc. Els dos detinguts en aquell moment tenien 30 i 35 anys. La parella propietària del vehicle va ser detinguda l’abril de l’any passat, quan van tornar al Principat, diuen que en un viatge turístic.
La pantera rosa que finalment no era pantera rosa
Molts cops en molts judicis, i més si són per delictes comesos per persones dels països de l’Est, tant la policia com la fiscalia o la part acusatòria relacionen els delictes amb l’associació il·lícita de bandes organitzades. De fet, els quatre processats pel robatori van ser acusats de pertànyer a una banda professional d’atracaments anomenada Pantera Rosa. Molts dels indicis de com van transcórrer els fets van ser argumentats per les defenses, que van assenyalar que era un pla d’atracament fruit de la improvisació. La fiscalia, però, per la seva banda, va intentar argumentar que l’atracament havia estat planejat en el temps i amb els quatre processats relacionats. Sigui com sigui, aquests indicis no han estat suficientment provats, segons es desprèn de la sentència, que en cap moment els acusa d’associació il·lícita.
