Creuen en les coincidències? Pensen que és possible que dos fets gairebé idèntics perpetrats pel mateix individu en dues ocasions separades per pocs mesos poden ser fruit de la casualitat? Bé, és possible. Tot és possible. Ara bé, com sempre, el context és el que ens ajuda a deduir o entendre les intencions de la persona, però hi ha contextos i contextos.
Posem per cas que dilluns passat detenen un home al Pas de la Casa per dur un parell d'armes sense permís, i que resulta que aquest mateix subjecte també va visitar el poble encampadà l'octubre passat en companyia, igualment, de les seves joguines. En principi, res a dir. Tot correcte, més o menys. Però, si ens hi fixem, veurem que el mateix dia de la detenció del baró, unes hores més endavant, va aterrar al mateix Pas el copríncep francès, Emmanuel Macron. I, si viatgem a aquell octubre passat, recordarem que és quan estava programada l'escapada del president de la República Francesa al Principat, tot i que es va acabar ajornant. Així que, de nou, creuen en les coincidències?
A més, a tot això cal sumar-hi el perfil del detingut: viatjant de 48 anys amb múltiples antecedents violents a França. Un perla, vaja, com dirien alguns. Així que tenim tots els elements perfectes per deduir, i ja em perdonaran, que aquest paio va venir al país amb clares intencions magnicides envers el president Macron. Potser el pobre home es va obsessionar amb L'escala del dolor, d'Albert Villaró, i volia emular aquell fals caçador d'isards que va portar de cap l'oficial Boix just en el moment de la visita de l'aleshores copríncep Nicolas Sarkozy. Ves a saber. O potser era un nostàlgic i recordava aquella altra història, o llegenda, que diu que quan Charles de Gaulle va trepitjar terres andorranes gairebé escampa els seus trossets pel Principat fruit d'una suposada càrrega de dinamita amagada sota el pont de Mereig. Qui sap.
Bé, no tot és el que acostuma a semblar, i tot i que hàgim fet aquesta mena de teoria sobre les coincidències i les evidències i tota la pesca, resulta que les armes que portava el sospitós eren rèpliques, així que no podien disparar. Eren de fogueig! Però llavors, quin sentit té que visités el país en dues ocasions, i suposadament armat, coincidint amb la visita de Macron? Era el relat perfecte –això ha quedat una mica cínic–, tot encaixava. Tot! Però no. Per sort, val a dir, no.
En fi. Imagino que no sabrem mai les intencions d'aquest intrèpid viatjant, però el que està clar és que això aporta encara més suc a l'anecdotari de la darrera auditoria de l'actual copríncep francès al país. Què passarà la propera visita? Tindrem més crònica negra presumptuosa amb què omplir pàgines de diari? I, d’altra banda, qui ocuparà el paper de copríncep? I el de cap de Govern? Mare meva, amb tantes preguntes crec que m'he marejat.
