Era gris, el dia. Havíem quedat a les deu del matí, i tot i que el full de ruta no estava del tot clar, sí que l’objectiu era cristal·lí: Joe Maloney –o Mick O’Shea– va morir aquí? Aquesta és la qüestió que Pavel Barter, periodista irlandès i creador del pòdcast i el llibre Runaway Joe, es pregunta des que va descobrir la pista que apuntava que, efectivament, l’assassí estatunidenc amb arrels irlandeses va acabar els seus últims dies en una residència del Principat, i és precisament el que l’ha animat a visitar el país i intentar-ho comprovar per si mateix. No ha vingut sol, però, sinó que l’han acompanyat Richard Fitzpatrick, periodista també d’Irlanda que forma part del seu equip, Liam O’Brien, que és el cap de documentals auditius de la cadena RTÉ, i Tim Desmond, productor de Runaway Joe. Recordem que a Maloney se l’acusava d’haver assassinat la seva dona el 1967, a la ciutat novaiorquesa de Rochester, i que des d’aleshores va fugir de l’FBI refugiant-se en països europeus exempts de la llei d’extradició per evitar ser empresonat, la qual cosa, finalment, va aconseguir.

Barter i el seu equip van relacionar Maloney amb el Principat gràcies a una carta del seu millor amic al seu germà que indicava l’esmentat, però el fet que aquell home, que també és mort, nomenés el país va ser a través d’una trucada de la segona dona de Maloney, Sheila Chandler, a la seva pròpia germana. “Ha mort, torno a casa”, deia al missatge. I és que Chandler va estar a la vora del seu marit durant els seus anys d’escapada per Alemanya, Xipre del Nord i quin sigui que fos el seu proper destí, i es donava a conèixer amb el nom fals de Maria. L’equip de periodistes irlandesos ha viatjat a cada un dels llocs on tots dos haurien pogut estar, i han trobat evidències de la seva estada en cada un d’ells. Ara, en principi, solament queda Andorra.

La teoria és que Maloney va morir entre el 2005 i el 2007, més o menys, i el primer indret que vam visitar va ser la residència El Cedre, a Santa Coloma. Aquesta es va fundar l’any 2009, però d’alguna manera va absorbir part de la que era l’antiga residència Solà d’Enclar, la qual podria haver estat un dels possibles emplaçaments del nostre home. Barter anava amb una carpeta plena de fotografies del rostre de “Mick O’Shea”, i tenia l’esperança que algú el pogués reconèixer. No obstant això, la sort –o el silenci administratiu– no estava de la nostra part, així que vam haver de buscar una altra ubicació.

El destí, aleshores, era la residència Clara Rabassa, la qual va ser fundada l’any 1992, és a dir, existia quan Maloney potser va estar en terres andorranes. Ara bé, en aquest punt l’equip es va dividir, ja que Fitzpatrick, O’Brien i Desmond van decidir fer una ullada al cementiri per, si de cas, aconseguien albirar una tomba amb un nom familiar, i Barter i servidor vam pujar cap al centre de la capital. Tots plegats començàvem a perdre les esperances, ja que al cementiri tampoc van descobrir res, però a Clara Rabassa, per un instant, van semblar voler tornar.

Dues de les treballadores ens van comentar que Marta Cervantes, que és la coordinadora de Social de la residència, quan va llegir l’anterior notícia va intentar investigar per la seva part. Ens van comentar que havia constatat que no havia residit a Clara Rabassa, però que sospitava que ho havia fet a l’antiga Solar d’Enclar. Els ulls de Barter, de cop, es van il·luminar, però en aquell precís moment, Cervantes no estava disponible, així que havíem d’esperar un parell d’hores per poder parlar amb ella. Dit i fet. Ràpidament vam trucar als companys per explicar-los la nova informació, però en cap moment va regnar l’eufòria. “No estic gaire convençut...”, deia Barter preparant-se per al que podria ser una nova decepció, però mentre elucubràvem amb mil i una possibilitats, va arribar l’hora de poder parlar amb Cervantes.

El silenci que hi havia quan pujàvem per l’ascensor era ensordidor. Ningú no sabia què dir; potser estàvem a punt de resoldre el misteri de Joe Maloney! De nou, però, res. Resulta que les treballadores no havien entès del tot les paraules de la coordinadora, i realment no tenia cap indici que el relacionés amb el Solar. Tot i així, hi ha la possibilitat que Maloney s’hagués tornat a canviar el nom un cop va arribar al Principat, així que li vam demanar a Cervantes si podia consultar els arxius d’aquells anys per veure si hi havia algun nom estrany que pogués ser ell, però tampoc hi va haver sort.

Però no està tot perdut encara. Resulta que Joe Maloney, àlies Mick O’Shea, tot i que segurament no va tenir la vida més cristiana de totes, ja que a part d’assassinar la seva exesposa va tenir diversos afers amb altres dones dels quals en van sorgir, com a mínim, sis fills, era un sorprenent devot. És per això que potser es va deixar veure per algunes esglésies del Principat, i potser, també, algun mossèn recorda un home estranger i alt com un Sant Pau –ja que feia gairebé metre noranta d’alçada– que en aquells temps hagués anat a confessar-se. Tot i així, recordem que Maloney tenia un Alzheimer força avançat, però qui sap si va tenir un moment de lucidesa que solament una persona amb sotana va presenciar...