Diari digital d'Andorra Bondia

arquitectura

Perspectiva de Sant Joan de Caselles localitzada en el fons andorrà de Domènech i Montaner. La lletra és molt probablement de l'arquitecte català i és l'única fotografia 'andorrana' del fons.
 2
Perspectiva de Sant Joan de Caselles localitzada en el fons andorrà de Domènech i Montaner. La lletra és molt probablement de l'arquitecte català i és l'única fotografia 'andorrana' del fons.

Domènech i Montaner: un enigma andosí


Dilmé exhuma nou material andorrà que l’arquitecte català va reunir per al seu monumental catàleg del romànic, però persisteix el dubte de si va venir mai.

Compartir via

Comentaris: 0
El COAA segueix en espera d’obtenir d’Interior informació sobre les sol·licituds de regularització.
 1
El COAA segueix en espera d’obtenir d’Interior informació sobre les sol·licituds de regularització.

Govern estudia si hi ha “infracció” en l’activitat d’arquitectes forans


El ministeri de Justícia i Interior està estudiant si l’activitat que estan portant a terme arquitectes forans al país està d’acord amb la darrera modificació de la Llei d’exercici de professions titulades i de col·legis professionals.

Compartir via

Comentaris: 0
Fotomuntatge de Manresa mostrant l’estructura tubular que s’omplirà d’ampolles.
 1
Fotomuntatge de Manresa mostrant l’estructura tubular que s’omplirà d’ampolles.

Una instal·lació construïda amb ampolles de plàstic s’endú el premi del COAA


Potser no ho sabien, però cada minut es venen un milió d’ampolles de plàstic a tot el món, cada ampolla triga de mitjana uns 500 anys a desintegrar-se, quasi la meitat del plàstic que utilitzem és

Compartir via

Comentaris: 0
Nadal i Dilmé, aquest matí a la seu del COAA.
 1
Nadal i Dilmé, aquest matí a la seu del COAA.

Mirar els problemes socials des de l'arquitectura, finalitat del cicle de conferències del COAA


Oferir temàtiques actuals, aprendre dels exemples de fora i aportar idees per respondre als neguits de la població en matèria d'habitatge són algunes de les finalitats del cinquè cicle de conferències que organitza el Col·legi d'Arquitectes d'Andorra (COAA).

Compartir via

Comentaris: 0
L'arquitecte Xavier Orteu, a la plaça on s'aixecarà Node, la nova seu d'Andorra Telecom que ha projectat amb el seu equip.
 1
L'arquitecte Xavier Orteu, a la plaça on s'aixecarà Node, la nova seu d'Andorra Telecom que ha projectat amb el seu equip.

Xavier Orteu: “Les torres poden ser positives des del punt de vista del medi ambient”


Ha firmat alguna de les intervencions de més impacte dels últims temps al centre urbà de la capital, des de l’edifici Diamant a la restauració de cal Cintet. El pròxim repte és Node, com ha batejat la futura seu d’Andorra Telecom a Meritxell. De passada, especula sobre qüestions tan espinoses com són les torres d’Escaldes, la peatonalització de les vies comercials i els arquitectes estrella, inclòs Gehry.

Compartir via

Comentaris: 3
Delso va projectar la seu de la Companyia Andorrana d’Assegurances (1959).
 2
Delso va projectar la seu de la Companyia Andorrana d’Assegurances (1959).

Arquitectura per a gurmets


Enric Dilmé identifica una trentena d’edificis projectats per l’arquitecte castellà Enrique Delso Calavia. Entre ells, la seu de la Companyia Andorrana d’Assegurances a la capital i el bloc d’habitatges Reig a l’avinguda Canòlich de Sant Julià, dues de les obres mestres, sosté, del nostre segle XX.

Compartir via

Comentaris: 0
reconstrucció ideal de Santa Coloma amb l’església al mig de la nova trama urbana.
 3
reconstrucció ideal de Santa Coloma amb l’església al mig de la nova trama urbana.

Una ucronia colomenca


Enric Dilmé reconstrueix virtualment el poble de Santa Coloma tal com el va projectar Cèsar Martinell als anys 60 per encàrrec del síndic Escudé: l’arquitecte català situava l’església al centre d’una trama urbana de nova planta que respectava el carrer Major però inventava una segona plaça rere el temple

Compartir via

Comentaris: 0
Façana principal del bloc d'apartaments projectat el 1957 per Miquel Maria Aragonés a Doctor Mitjavila: constava de planta baixa amb galeria comercial i restaurant i quatre plantes.
 1
Façana principal del bloc d'apartaments projectat el 1957 per Miquel Maria Aragonés a Doctor Mitjavila: constava de planta baixa amb galeria comercial i restaurant i quatre plantes.

L'arquitecte Aragonès i el temple de la uralita


Dilmé aprofita el confinament per prodigar-se al bloc d'arquitectura andorrana del segle XX i exhumar l'únic projecte andorrà de l'arquitecte Miquel Maria Aragonés, un bloc de pisos a Doctor MItjavila de la capital que no es va arribar a construir.

Compartir via

Comentaris: 0
Creu de Sant Pere Màrtir, que Dilmé creu  el vitrall andorrà més atractiu de Vila-Grau.
 1
Creu de Sant Pere Màrtir, que Dilmé creu el vitrall andorrà més atractiu de Vila-Grau.

Vila-Grau: de Sant Pere Màrtir a Santa Eulàlia, passant per la Sagrada Família


Quines estupendes i secretes afinitats que ens descobreix Enric Dilmé, aquí amb el barret d’historiador oficiós de l’arquitectura de la segona meitat del segle XX. L’última, el fil que uneix Sant Pere Màrtir amb la Sagrada Família, que no és mal parentiu.

Compartir via

Comentaris: 0
Berta Brusilovsky en un moment de la xerrada
 1
Berta Brusilovsky en un moment de la xerrada

L'arquitecta Berta Brusilovsky parla de la comprensió fàcil d'entorns i edificis


El Dia internacional de les persones amb discapacitats ha comportat que el Govern hagi portat a terme diferents accions en què ha volgut transmetre i aprofundir en quelcom tan desconegut com són 'les construccions cognitives'.

Compartir via

Comentaris: 0
El primer esbós de la central, datat el 1931, ja incloïa els tres volums esglaonats; la torre, en canvi, es va descartar; Perspectiva lateral de Sant Pere màrtir, amb la torre neoromànica i els sis trams del temple: el cinquè no es va acabar fins al 1980.
 1
El primer esbós de la central, datat el 1931, ja incloïa els tres volums esglaonats; la torre, en canvi, es va descartar; Perspectiva lateral de Sant Pere màrtir, amb la torre neoromànica i els sis trams del temple: el cinquè no es va acabar fins al 1980.

Fhasa, abans de Fhasa


Enric Dilmé exhuma els esbossos de la central hidroelèctrica i de Sant Pere màrtir, totes dues projectades per l’arquitecte olotí Josep Danés.

Compartir via

Comentaris: 0
Projecte per a la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'estalvis, firmat a quatre mans per Florensa i Brugal (1958) i del qual només en queda la torre de la cantonada; avantprojecte d'un 'hotel de muntanya' que s'havia de construir a Encamp (1956) i esbós original del Rosaleda: dues plantes, sense llucanes i amb façana arrebossada (1941).
 1
Projecte per a la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'estalvis, firmat a quatre mans per Florensa i Brugal (1958) i del qual només en queda la torre de la cantonada; avantprojecte d'un 'hotel de muntanya' que s'havia de construir a Encamp (1956) i esbós original del Rosaleda: dues plantes, sense llucanes i amb façana arrebossada (1941).

Els altres Rosaledes de Florensa


Dilmé segueix el rastre del pare de l’oficina de Crèdit Andorrà a plaça Rebés i d’un segon hotel que no es va aixecar.

Compartir via

Comentaris: 0
Tram d’una de les galeries comercials del complex projectat per l’arquitecte català Bartomeu Llongueras (dreta), que constava de dues plantes soterrades (a dalt), amb 90 locals, un restaurant panoràmic a la primera i sortida del telefèric cap a Prat Primer, a la segona; a baix, secció de l’avantprojecte de Sostres, anterior i menys ambiciós que el de Llongueras: una galeria soterrada i un edifici vertical que connectava amb Prat de la Creu, sense telefèric.
 1
Tram d’una de les galeries comercials del complex projectat per l’arquitecte català Bartomeu Llongueras (dreta), que constava de dues plantes soterrades (a dalt), amb 90 locals, un restaurant panoràmic a la primera i sortida del telefèric cap a Prat Primer, a la segona; a baix, secció de l’avantprojecte de Sostres, anterior i menys ambiciós que el de Llongueras: una galeria soterrada i un edifici vertical que connectava amb Prat de la Creu, sense telefèric.

Un peu de pistes a la plaça Rebés


Dilmé exhuma el projecte de centre comercial soterrat i amb telefèric que Bartomeu Rebés va impulsar el 1956.

Compartir via

Comentaris: 2

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte