
Que tornen les bruixes
El número de març de la revista 'Sàpiens' actualitza i amplia al territori català el portal 'Terra de bruixes', obert el 2019 per l'Arxiu Nacional.
El número de març de la revista 'Sàpiens' actualitza i amplia al territori català el portal 'Terra de bruixes', obert el 2019 per l'Arxiu Nacional.
L'etnòloga Isabel de la Parte documenta al catàleg de ‘Se’n parlave...’ la pervivència de la ‘màgica’ fins a mitjans segle XX.
Ha documentat un centenar i mig llarg de bruixes entre el 1430 i el 1690. Entre elles, Caterina Yvona, la primera amb nom i cognom de tot el Pirineu. La tercera part va acabar a la forca, i la majoria, després de passar per sessions de tortura demencials que n’incloïen una que es deia estrepada, i que consistia a aixecar el reu pel dit polze. Ho explica al portal ‘Terra de bruixes’. Si no el coneixen, corrin i entrin.
L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu ha incorporat aquest any una novetat a les seves activitats d’estiu que està resultant tot un èxit i que està convertint el fenomen de la bruixeria en un reclam cultural i turístic per al territori.
L’Arxiu publica la sentència amb què el Tribunal de Corts va condemnar el 1551 a l’exili Antònia Martina del Tarter
Amb vostès, un pedaç de la història del cine i la televisió espanyoles de l’últim terç del segle XX. ‘Epílogo’, ‘Los gozos y las sombras’, ‘La colmena’ i anar fent. Des de dissabte i fins avui roda a Ordino el ‘teaser’ de ‘Brujas’, la nova telesèrie produïda per Red Nose, amb guió d’Agustí Franch i direcció de Santi Trullenque, al costat de María Adánez, María Hervás i Pedro Casablanc. Hi encarna Blasa, una ‘bruja hermosa’ com la de Goytisolo.
Se’n recorden de Joana Call, la Sucaranya d’Engordany, acusada d’enverinar uns veïns, que va confessar haver-li besat el cul al dimoni, “fent-li homenatge i renegant de Nostre Senyor”, i que va ser condemnada a mort i esquarterada el juny del 1471?
Segur que recorden la Galoxa i la Toneta de Caldes, dues de les (diguem-ne) bruixes que fa un decenni va exhumar a ‘Aquí les penjaven’. Abans ja havia armat versos (‘Mai no tornaràs a Ítaca’) i una novel·la històrica (‘Yressa de Gaxen’). Doncs després de trenta anys, trenta, torna a la ficció amb els relats de ‘Perdut i altres històries de les Valls’. El publica Anem i es presenta dijous a la Llacuna.
Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra
Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88