L'etnòloga Isabel de la Parte documenta al catàleg de ‘Se’n parlave...’ la pervivència de la ‘màgica’ fins a mitjans segle XX.
Ha documentat un centenar i mig llarg de bruixes entre el 1430 i el 1690. Entre elles, Caterina Yvona, la primera amb nom i cognom de tot el Pirineu. La tercera part va acabar a la forca, i la majoria, després de passar per sessions de tortura demencials que n’incloïen una que es deia estrepada, i que consistia a aixecar el reu pel dit polze. Ho explica al portal ‘Terra de bruixes’. Si no el coneixen, corrin i entrin.
Cultura estrena ‘Terra de bruixes’, portal interactiu que ressenya les 160 dones acusades entre el 1430 i el 1689.
L’Arxiu Nacional estrenarà al febrer el portal que segueix el rastre dels tres centenars de fetilleres documentades entre els segles XV i el XVII.
La demanda contra el Govern admesa la setmana passada a tràmit pel Tribunal de Batlles és l’últim esglaó d’una ‘guerra’ arqueològica inèdita entre nosaltres, que enfronta l’empresa Regirarocs amb el ministeri de Cultura i que fins ara havia tingut el punt àlgid en l’amenaça de multa per les visites al jaciment del roc de les Bruixes.
Després de dècades sense rodar, les falles tornen a Ordino. Serà, a diferència de les altres quatre parròquies que també han recuperat aquesta tradició Patrimoni de la humanitat i que ho celebren per Sant Joan, el dia 28 de juny, coincidint amb la revetlla de Sant Pere, festiu a la parròquia.
La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert, ha lamentat, durant la sessió parlamentària de control al Govern d'aquest dijous, el gran ressò mediàtic que ha generat la polèmica al voltant de la difusió de la ubicació dels gravats rupestres del roc de les Bruixes, i ha assegurat que si la gent té tant d'interès en visitar-lo, estan disposats a tornar a senyalitzar el camí, un cop s'hagi instal·lat un tancat a la roca per evitar actes vandàlics.
Se’n recorden de Joana Call, la Sucaranya d’Engordany, acusada d’enverinar uns veïns, que va confessar haver-li besat el cul al dimoni, “fent-li homenatge i renegant de Nostre Senyor”, i que va ser condemnada a mort i esquarterada el juny del 1471?
Doncs serà al 2021, i no al 2019. Quadriennal, i no biennal, com endut potser per l’entusiasme del moment havia insinuat el director de l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA), Jordi Guillament, en la jornada de clausura del 3r Congrés d’Història dels Pirineus.
Els primers vestigis de la seu original, entre les revelacions del Congrés d’història dels Pirineus, que arrenca avui.
Lídia Rabassa publica el volum 2 de ‘Toponímia de la vall d’Ordino’ i avança el tercer per al 2017.
Segur que recorden la Galoxa i la Toneta de Caldes, dues de les (diguem-ne) bruixes que fa un decenni va exhumar a ‘Aquí les penjaven’. Abans ja havia armat versos (‘Mai no tornaràs a Ítaca’) i una novel·la històrica (‘Yressa de Gaxen’). Doncs després de trenta anys, trenta, torna a la ficció amb els relats de ‘Perdut i altres històries de les Valls’. El publica Anem i es presenta dijous a la Llacuna.
Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra
Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88
