Fred

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha alertat de l’arribada de la primera massa d’aire fred procedent de l’Àrtic de la temporada, que produirà una baixada notable de la temperatura. Vindrà acompanyada d’una pertorbació que donarà lloc a vent fort del nord i a precipitacions que localment podran ser abundants i en forma de neu a cotes mitjanes i altes. 

El febrer ha estat més fred i més plujós que la mitjana dels darrers 30 anys, segons les dades registrades a l’Atles Climàtic Digital d’Andorra (ACDA). Així, segons explica Anna Albalat, investigadora del Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (Cenma), “el mes de febrer, que habitualment es caracteritza per les condicions anticiclòniques i l’escassetat de precipitació segons la mitjana climàtica de l’ACDA, enguany s’ha comportat climàticament a la inversa amb una anomalia positiva de precipitació a tot el país, i s’han doblat els valors habituals de precipitació”.

El Kursaal de Manresa acull aquest vespre un nou bolo de 'Fred', ambientat en la II Guerra Mundial i l’epopeia dels passadors, i amb què Agustí Franch es va endur el 2015 el premi de teatre de Crèdit Andorrà.

Ni fet expressament: acaba (de moment) el serial Peacock i apareix l’ICOM, l’organisme que aglutina els museus del país i que pretén aproximar aquests equipaments al ciutadà, amb un cicle que sota el títol 'Andorra en temps de conflictes (1936-1945)' proposa entre el 22 de setembre i el 3 de novembre cinc jornades que reflexionen sobre el paper que el nostre país va jugar durant la Guerra Civil espanyola i la II Guerra Mundial.

Quanta llenya gastava una família del XIX per escalfar la casa? Un estudi pioner té la resposta: mitja tona l’any.

'Fred' comença dilluns la segona etapa, la que li ha de permetre passar de les bones intencions als fets concrets. 'Fred', sí: l’adaptació a la pantalla gran de l’obra teatral homònima d’Agustí Franch, ambientada en l’epopeia dels passadors i que s’inspira en un fet real: l’evasió de Marjan Rejewski i Henry Zigalsky, els matemàtics polonesos que van desxifrar Enigma i que el 29 de gener del 1942 van ser capturats a Puigcerdà per la reglamentària parella de la guàrdia civil.

Josep Calvet localitza a l'Arxiu Històric de Lleida el rastre documental del pas per la Seu dels criptògrafs Henry Zygalski i Marian Rejewski.

El Thyssen, el cas Felina, la nova talla de Meritxell, els museus i l’abundància editorial, fites culturals de l’any.