partits

Les formacions que van concórrer a les eleccions comunals del 15 de desembre passat van sumar globalment una despesa de 250.293,28 euros, segons consta en l’informe definitiu del Tribunal de Comptes corresponent a l’anàlisi de les despeses dels comicis admés ja a tràmit i publicat al Butlletí del Consell General.

Els partits polítics van tenir unes despeses de prop de mig milió d’euros en els passades eleccions generals, segons consta en l’informe del Tribunal de Comptes que ha estat publicat aquest dijous al Butlletí del Consell General.

L’Associació Andorrana de Monitors d’Esquí (AAME) vol saber quines mesures que afecten la professió impulsaran els diferents partits polítics en cas de governar. 

El contracte entre el Cirque du Soleil i Andora Turisme acaba aquest estiu amb el darrer espectacle que ahir es va presentar i que porta de nom Rebel. El que està clar és que si el pròxim mes de març surt un altre govern de DA, la fórmula del Cirque per a l’estiu es mantindrà. 

Tot i que les eleccions generals, si s’esgota la legislatura, no tocarien fins al primer quadrimestre del 2019, els diferents partits amb representació al Consell General, sobretot els de l’oposició, afronten l’inici del nou curs polític ja pensant més en clau electoral que no pas en la tasca que es pugui fer en el darrer any i mig de legislatura. 

Hi ha acord entre tots els grups parlamentaris perquè Radio Andorra aculli les instal·lacions de Ràdio i Televisió d’Andorra (RTVA). Així es va poder constatar en la sessió del Consell General celebrada ahir a la tarda.

Andorra vol que el comitè mixt, previst en el marc institucional de l’acord d’associació amb la UE, tingui “un rol més important” en el sentit que vagi més enllà de ser l’òrgan on es decideixi com i en quines condicions s’implantarà el cabal comunitari i esdevingui també un òrgan que permeti “prevenir i reforçar els mecanismes d’entesa abans d’anar cap a tribunals”.

“El factor de ser andorrà ja passa a un segon terme i si han de renunciar a la identitat originària perquè aquí no és legal tenir la doble nacionalitat, no volen escollir perquè també consideren que la seva situació no milloraria”, va explicar Joan Micó, director del Centre de Recerca Sociològica de l’IEA, respecte al fet palpable que hi ha un alt nombre de persones que amb més de vint anys de residència no fan el pas de demanar la nacionalitat andorrana.