Andorra la Vella, 1890

Enganxada a cal Coletes, la rampa de càrrega. Al fons, casa Guillemó, casa Casadet i cal Babot. A la dreta, el quart, la carnisseria i la presó.

Sobre Soler i Santaló, i amb motiu de la publicació de Seduïts per valls i cims, en vam escriure fa uns anys el següent a El Periòdic d'Andorra:

"Juli Soler i Santaló (Barcelona, 1865-1914), «el primer gran pirineista-fotògraf del vessant sud dels Pirineus», en paraules de Ramon Barnadas, director de la monumental col·lecció de fotografia del Centre Excursionista de Catalunya –prop de 450.000 imatges des del 1860 en endavant: un oceà, més que una col·lecció– i coordinador dels dos volums que constitueixen Seduït per valls i cims, l'estupenda antològica que li consagra el mateix CEC. Són en total prop de tres centenars de fotografies excel·lentment reprodiuïdes que resumeixen els interessos d'aquest pioner avant la lettre, enginyer de formació, excursionista vocacional, pirineista de cor i fotògraf contumaç. Amb una breu però prometedora deriva andorrana (i alturgellenca, ja que hi som). El primer volum inclou mitja dotzena d'imatges ben nostrades: una vista amb nens de l'actual plaça Benlloch d'Andorra la Vella, una panoràmica del (ehem) skyline de Canillo amb Sant Serni al fons, i insòlites perspectives de la Seu, amb Sant Domènech, Sant Miquel i la catedral tal com eren el 1907, que és de quan data l'excursió de Soler per aquí dalt. No és que siguin imatges de temàtica rigorosament inèdita –la plaça Benlloch amb nens és un clàssic i la repetiran autors posteriors– però el cert és que són escassos els testimonis gràfics del primer decenni del 1900 i que la sèrie demostra que Andorra formava part de l'itinerari d'un dels excursionistes catalans més conspicus del seu temps. A més, obre una porta a la resta del material andorrà de la col·lecció. Que hi és, segur.

El nostre capítol forma part del volum 1 de Seduït per valls i cims, en què el Principat comparteix protagonisme amb Catalunya, l'illa de Mallorca i una especialment prolixa secció dedicada a la Vall d'Aran. I no per casualitat: el 1906 va publicar una espectacular guia fotogràfica d'Aran, que ha quedat com una de les fites de la seva carrera com a pirineista; l'altra és el disseny i construcció del refugi de la renclusa, al pic de la Maladeta, als Pirineus aragonesos. Perquè Soler va ser un dels descobridors del Pirineu d'Osca. I és per això que el segon volum de l'obra està íntegrament (i justament) a la seva dèria aragonesa. Val a dir que Soler no es limita a plantar trípode i càmera i disparar; en les seves fotografies s'intueix la mirada d'un humanista interessat pels aspectes culturals i antropològics del que passa davant dels seus ulls; hi ha paisatges, és clar, i pics i pedres i camins i glaceres; però el seu objectiu també s'interessa pels companys de cordada –col·legues del CEC i sobretot guies de muntanya–, pels pastors i pagesos que creuen fugaçment per la seva vida, pels monuments –la majoria dels quals, encara víctimes d'una desídia i una incúria secular– i per les escenes de la vida quotidiana que té la fortuna de topar-se i que haurien fet les delícies de Violant i Simorra.

Com diu Francesc Roma –l'altre coordinador del llibre, junt amb Barnadas– amb Soler, l'excursionisme català «canvia la fesomia tradicional i s'obre temàticament i geogràficament a l'alta muntanya sense oblidar, però, la dimensió cultural i científica». Perquè és, conclou, el primer excursionista científic, «l'excursionista que camina amb la mirada atenta i que vol interpretar l'espai que va descobrint des d'un punt de vista científic»». Si tenen un moment, passin per la Biblioteca Nacional i fullegin Seduït per valls i cims. Només per això, el dia ja haurà valgut la pena. Ja ho veuran.