Andorra la Vella, 1959

La placeta Monjó, amb cal Pollet, a l’esquerra (avui, restaurant Coma), cal Ribaló (avui, Mínims) i cal Biscariet.
La Biblioteca Nacional d’Àustria conserva els fons complets de Joe Heydecker (Nuremberg, 1916 - Viena, 1997), un oceà de 24.000 negatius que resumeixen sis decennis de carrera professional i que inclouen, que petit és el món, el mig centenar d’instantànies andorranes que Heydecker va disparar el 1959, just quan començava el boom. No era Heydecker el primer alemany que venia a retratar els natius d’aquest racó nostre de món –Werner Lengemann se li havia avançat uns anyets–, però és que el seu és un cas molt especial: enrolat a la Wehrmacht a principis de la II Guerra Mundial, Heydecker va ser destinat a una companyia de propaganda de l’exèrcit alemany i el febrer del 1941 el trobem a Varsòvia. Seva és una formidable, pertorbadora sèrie del gueto, establert per les autoritats nazis el novembre anterior: quan va ser finalment arrasat, el maig del 1943, n’havien estat deportats prop de 400.000 jueus que –no cal dir-ho– van acabar als camps d’extermini. Recordin el personatge d’Adrien Brody a El pianista, que perfectament podria ser un dels rostres demacrats i anònims que pul·lulen per les fotografies de Heydecker. La sèrie completa –si és que ho està, de completa, perquè sorprèn que limités la seva visita a la capital i Encamp– inclou les reglamentàries vistes de les places Benlloch i Rebés, així com de l’avinguda Meritxell, però es desmarca amb vistes molt més conceptuals, quasi cubistes, dels carrerons i placetes del centre històric, i sobretot amb perspectives poc habituals. Diguem per acabar que la biografia de Heydecker està a l’altura del que s’ha dit fins aquí: abans de la guerra va viure a Frankfurt, Lucerna, Praga i Viena; va cobrir els judicis de Nuremberg com a periodista; als anys 50 va treballar de fotògraf per a diaris i revistes –Der Kurier, Muncher Illustrierte, Deutsche Illustrierte–; va acompanyar una joveníssima Romy Schneider en el cèlebre viatge a l’Índia i Sri Lanka, el 1957, i el 1960 va emigrar a Sao Paulo (Brasil), on va obrir un estudi de fotografia i va crear una editorial, Atlantis Livros. Es va casar tres vegades i va ser també esperantista i retratista de cambra del pintor surrealista Paul Delvaux. Tot un personatge.