Andorra la Vella, 1960

Comença la remodelació de Sant Esteve, amb projecte de Josep Brugal: a més d'obrir la portalada que dona a la plaça Benlloch, l'arquitecte català va modificar l'orientació de l'arxiprestal: la capçalera original romànica del segle XII mirava cap a l'est, pel costat de la rambla Molines, com va ser fins al segle XVI tradició a l'arquitectura religiosa cristiana. El nou temps mira en canvi cap al sud, cap a l'actual plaça del Poble. Brugal va dissenyar una capçalera dita trilobulada, amb tres grans absis. Els plànols, exhumats per l'Arxiu de la capital, està datat el Nadal del 1959; les obres, a càrrec dels germans Cervós, van començar el 9 de maig del 1960, i un mes després el bisbe Iglesias Navarri hi va posar la primera pedra. La consagració de l'altar major i la benedicció es van fer coincidir amb la inaguració oficial, el 30 de desembre del 1962. La reforma i ampliació de Sant Esteve va ser una iniciativa de l'arxipreste de l'època, mossèn Lluís Pujol.

La de Brugal va ser la intervenció més aparatosa, però no la primera en temps moderns. Vint anys abans, i també a través de la mediació de mossèn Lluís Pujol, Puig i Cadafalch hi va posar cullerada i per partida doble: d’una banda, aixecant un pis del campanar –existeix una estupenda fotografia d’una colla d’obrers enfilats a la teulada de la torre–, i de l’altra, la reforma de la que fins al 1962 va ser l’entrada principal del temple, que avui dona al racó del Mestre Fontbernat. Diu Antoni Pol que la restauració i reforma del campanar devia tenir lloc cap al 1940, quan l’arquitecte català va fer una molt fructífera estada al nostre racó de món mentre s’acabava de decidir si tornava o no a Espanya. Enric Dilmé, de la seva banda, retarda la doble intervenció de Puig i Cadafalch en algun moment entre el 1945 i el 1952, considera que totes dues van tenir lloc al mateix temps i especula que l’encàrrec que va rebre incloïa probablement també una ampliació del temple que no es va arribar a executar.

Segons Dilmé, no ha quedat al fons personal de Cadafalch “cap referència a les obres del campanar que la bibliografia li adjudica, i només hi trobem un alçat per a la inacabada façana principal que dona a la placeta del Mestre Fontbernat”. Pòrtic, per cert, que havia de coronar un conjunt escultòric del patró de Josep Viladomat. Tampoc es va arribar a executar mai, i el va substituir l’escena de l’apedregament de Sant Esteve pintat per Joan Bausili.

Al pis de dalt del campanar, atenció, encara no hi ha el rellotge. De fet, el qu eno hi ha és esfera, perquè el mecanisme sí que hi era, i per tant tocava les hores, des del 1942. El juliol del 1968 es va espatllar i el setembre el Comú acorda adquirir-ne un que el novembre ja funcionava: va costar 16.993,50 pessetes, per concretar, i el va instal·lar la casa Cronos de Tarragona. El 1985 el Comú va jubilar el rellotge mecànic i el va canviar per un d'electrònic que incorpora, preprogramats, els tocs de missa, de difunts i de festa, i també el de l’Angelus –que sona cada migdia.