L’absis de Sant Esteve, l’única part que queda del temple romànic original; els frescos que l’il·luminaven es conserven al MNAC. L'aspecte actual del temple es deu a la reforma projectada per l'arquitecte català Josep Brugal i Fortuny i que es va inaugurar oficialment el 30 de desembre del 1962. La intervenció de Brugal va consistir a obrir la portalada monumental que avui constitueix l'entrada principal de l'església, per la plaça Benlloch, i atenció, perquè també en va modificar l'orientació: la capçalera original, l'absis del segle XII, mirava cap a l'est, pel costat de la rambla Molines, com va ser fins al segle XVI tradició a l'arquitectura religiosa cristiana. El nou temple, amb el nou absis trilobulat, mira cap al sud, cap a la plaça del Poble. Les obres havien començat el 9 de maig del 1960, i l'execució va anar a càrrec dels germans Cervós.
La de Brugal va ser la més aparatosa però no la primera intervenció a Sant Esteve en temps moderns. Vinst anys abans, i també a través de mossèn Lluís Pujol, l'arxipreste de les Valls, Puig i Cadafalch hi va posar cullerada per partida doble: d'una banda, aixecant un pis, el tercer, del campanar; de l'altra, reformant la que fins al 1962 va ser l'entrada principal del temple, que avui dona al racó del Mestre Fontbernat.