Els arcs dels tres primers pisos, cecs, i la finestra reduïda a la mínima expressió; el panorama, cap al nord, és desolador. La fotografia, probablement datada al 1909, és anterior al 1926, quan s'arrenquen les pintures murals romàniques de l'absis del temple -adquirides el 2007 pel Govern i avui dipositades a Aixovall mentre se'ls construeix el piset definitiu a la rotonda d'Enclar. El 1933 l'arquitecte català César Martinell hi va practicar la primera restauració moderna, i de passada va descobrir els fragments murals que encara avui es conserven a l'interior de la nau. Probablement en aquest moment es van buidar els arcs dels tres primers pisos. La segona i última gran campanya de restauració va tenir lloc els anys 1976 i 1977.

De la seva banda, Ángel Toldrà Viazo (Barcelona, 1867-1956) és el postaler més prolífic del primer terç del segle XX català. Es va establir el 1905, i el 1911 ja havia completat el catàleg definitiu: 4.557 targetes, sempre sota la rúbrica A. T. V., entre les quals n'hi ha una vintena -les que van entre la 2.269 i la 2.288- d'andorranes. De fet, més que fer-les, habitualment les feia fer: ell era un comerciant amb representació de "litografía, estamería, cromos, molduras y calcomanías" al carrer Canuda de Barcelona, així es feia acompanyar als seus safaris per un tècnic a qui indicava l'enquadrament que volia. Això, quan l'acompanyava, perquè sovint enviava el seu negre tot sol. I aquest negre potser els soni: Lucien Roisin, que després d'establir-se pel seu compte es va convertir el postaler més prolific no de Catalunya, sinó d'Espanya, amb més de 80.000 referències. Però aquesta és una altra història. Les postals de Toldrá Viazo no són escessivament difícils de trobar, però és que a més estan totes recollides en els dos espectaculars volums de Catalunya, cent anys enrere (Ausa), tots dos disponibles a la Biblioteca Nacional.