La regulació de la política migratòria en un país com el nostre s’ha d’ajustar segons les necessitats de cada moment. La situació actual ja no és la mateixa que teníem a la fi de la pandèmia, quan les empreses necessitaven personal i consolidar plantilles. Hem de saber, doncs, anticipar-nos i establir mesures adaptades a les circumstàncies. 

Després de la Covid, calia reactivar l’economia i que les empreses, especialment les del sector serveis, poguessin disposar dels treballadors necessaris. Per aquest motiu, el Govern els darrers dos anys ha implementat polítiques d’immigració flexibles, creant una quota d’estiu i reduint els terminis d’experiència exigibles perquè els treballadors de països extracomunitaris poguessin disposar d’una autorització de residència i treball prorrogable, que són aquelles que, a diferència dels permisos de temporada, es van renovant en el temps. Han estat mesures de caràcter temporal per donar resposta a les necessitats d’estabilització de les plantilles de les empreses.

El ritme de creixement demogràfic ha estat molt accentuat i ara és necessari dur a terme accions per garantir un increment sostenible de la població. Tal com hem fet durant aquests dos anys, ara toca anticipar-nos i adaptar la política d’immigració a la situació del moment. Per això ja hem aprovat un nou reglament de quota que retorna als paràmetres d’abans de la pandèmia, un cop ja s’ha consolidat força la necessitat de personal al país. Així doncs, i amb l’objectiu de garantir la contractació de personal qualificat, demanem que les persones provinents de països extracomunitaris que optin a un permís de residència i treball acreditin una experiència prèvia de quatre anys en la mateixa ocupació. Entenem des del Govern, no obstant això, que cal seguir tenint en compte les temporades anteriors treballades a Andorra. Així, si la persona ha treballat una temporada al país només haurà d’acreditar tres anys d’experiència; la que hagi treballat dues temporades, dos anys d’experiència; i la que hagi treballat tres temporades, un any d’experiència. Per últim, entenem que quatre temporades treballades al Principat i un contracte de treball indefinit avalen l’obtenció d’una autorització de residència i treball.

El Govern, conscient també de la necessitat d’una aplicació gradual i equilibrada de les mesures esmentades, va preveure, excepcionalment, una mesura transitòria consistent en una quota excepcional reduïda que ha permès que 390 persones que han treballat a Andorra aquesta darrera temporada d’hivern hagin pogut obtenir l’autorització de residència i treball amb un contracte indefinit de la mateixa empresa que els ha donat feina aquests darrers mesos. Al mateix temps, i pensant en aquelles empreses que tenen una necessitat major de personal els mesos d’estiu, es mantindrà la quota de temporada. Això sí, amb un nombre de places més reduït que el dels darrers anys. 

Més enllà d’això, des del Govern tenim la voluntat d’adaptar la Llei qualificada d’immigració a la situació actual i establir altres mesures que podríem qualificar de més restrictives. No podem tolerar pràctiques abusives o que volen esquivar les lleis. Per això volem eliminar, d’una banda, la possibilitat que un treballador desplaçat pugui venir a Andorra provinent d’empreses ubicades en països de fora de l’Espai econòmic europeu. Es posarà fi, doncs, a la possibilitat de subcontractar treballadors destacats a través d’empreses extracomunitàries, que, malauradament, han fet algunes pràctiques irregulars abusives molt mediàtiques. De l’altra, es prohibirà el treball per compte propi als titulars d’autoritzacions de residència i treball durant el primer any de vigència del permís, eliminant així la picaresca d’alguns autònoms nouvinguts que venen com a assalariats per eludir el pagament del dipòsit de 50.000 euros. Serà, a més, un requisit imperatiu per als treballadors de temporada que optin a un nou permís temporal no haver infringit anteriorment cap de les seves obligacions.

En ple debat sobre el creixement demogràfic i el dret a l’habitatge, no només és imprescindible que la política migratòria sigui equilibrada i sostenible, sinó que, encara ho és més, que tingui la capacitat d’adaptar-se a les diferents situacions que visqui Andorra a cada moment.