Hi ha canvis al grup de Compromís al Consell Comarcal de l’Alt Urgell. Entrarà Toni Mas en substitució de Jordi Mas Ortega.
Podria dir que hi ha hagut una mena de parèntesi fins ara, amb una configuració diferent dels grups al CCAU, penso que els tres de l’oposició ens podem posar d’acord i decidir per on entomem els temes i ja no hi ha el monopoli de la legislatura passada. La majoria no s’ha fet servir perquè fins ara han passat qüestions d’organització interna. Però entenem que el Consell Comarcal, tot i tenir un nivell de funcions diguem-ne que poc vistoses, podria incidir en temes que ajudessin els Ajuntaments petits a funcionar millor. Ho hem posat sobre la taula molts cops. Així que fins ara hem tingut aquest parèntesi, deia, però a partir d’ara ja s’ha acabat la treva.
Aleshores?
S’han treballat aquests mesos moltes qüestions burocràtiques, d’organització, com del personal. O la liquidació d’Augema, que és una llàstima que un consorci que es va fer per gestionar temes de medi ambient s’hagi cancel·lat per inanició, perquè sols gestionava la gossera. Si el consorci hagués estat ple de contingut, i de feina en tenia, hauria pogut continuar i buscar una altra fórmula per a la gossera. Es deixen morir per inanició les coses. Però més enllà, no eren temes com per portar a una confrontació política.
Iausa va estar a punt.
Iniciatives Alt Urgell S.A., sí. El mateix es pretenia fer amb Iausa, que podria incidir en habitatge, despoblament, podria ser una bona eina. Al final, només serveix per als menjadors escolars. Però ens hi vam oposar. Es volia entregar els menjadors a una empresa privada que feia olor de ser de l’interès de l’antiga Convergència, ja sabeu. Vam reconduir la situació i la feina que fa amb els menjadors Iausa és acceptable.
Tornem al punt actual.
Intentarem plantejar temes que tinguin una incidència a l’hora de millorar el funcionament dels pobles petits. S’ha aturat l’intent que el consell d’alcaldes suplantés el Consell Comarcal. En no ser tots del seu pal [de Junts], sembla que no els fa tanta gràcia, ja no tenen l’alcalde de la Seu, de Cabó, de Cava... Abans sols eren alcaldes de Junts i ERC. Ja no van per aquí. En fi, estratègies polítiques que no és il·lícit fer-les servir, però cada cosa té la seva finalitat. El consell d’alcaldes és un òrgan consultiu, bo ben utilitzat.
Aleshores, a partir d’ara, segons vostès?
Ara intentarem, deia, posar damunt de la taula temes que realment ajudin els pobles petits, com que tots tinguin depuradores. Una lluita que ve de molt lluny, que diu el Raimon. No pot ser que a un Ajuntament com el meu, Alàs i Cerc, s’estigui negociant què pot valdre una depuradora per a una urbanització d’una dotzena de cases. Mentre jo negocio això per proposar a l’Ajuntament que per uns 20.000 euros podem tenir una depuradora per a Cerc, l’Ajuntament també negocia, mentre l’ACA gestiona depuradores en pobles d’altres comarques, precisament a través dels seus consells comarcals.
Aleshores?
No seria més lògic que el CCAU plantegés a l’ACA com dotar de depuradores totes les poblacions on no n’hi ha. En farem cinc cada any i en x anys ja estan. Demanem la subvenció pertinent i tirem.
No ho planteja massa fàcil?
Estem fora de la llei, s’ha endarrerit perquè la Generalitat té costum de crear coses com l’ACA, l’Agència Catalana de Medi Ambient..., agències, que són absolutament inoperants. S’ha demostrat amb la sequera, 400 milions al calaix i no ha fet la feina, l’ACA. S’han inventat això que per llençar els residus als torrents no estàs il·legal perquè pagues un cànon. Bé! Martingales.
I el CCAU?
Podria haver-hi posat remei... però s’ha de treballar. Què diuen? Que s’ho facin els Ajuntaments petits. Com poden fer-ho pel seu compte?
Altres.
Els accessos als pobles. Aquestes carreteres, quan s’hi fan millores, els Ajuntaments paguen una part, el 20% del cost. Imagineu que quan s’arregla la carretera entre la Seu i Lleida l’Ajuntament de la Seu hagués de pagar-ne una part? És un greuge comparatiu. L’únic accés als pobles no pot ser responsabilitat seva. És una bestiesa com una casa, i el CCAU ho tolera.
Un greuge, diu.
Tots aquests diners que s’han gastat els pobles se’ls haurien de tornar, perquè és indecent. I el CCAU no ha dit res en quaranta anys.
Més temes.
Intentarem posar sobre la taula, conjuntament amb consells comarcals veïns i la Diputació de Lleida, un tema molt important: des de finals dels anys quaranta, molts pobles es van pagar ells l’accés, venent-se fusta dels boscos, generalment. Ara intentarem que es busquin fórmules de compensació, amb diners o amb serveis. És un greuge històric que s’ha de reparar, perquè els veïns paguen els mateixos impostos, no n’estan eximits per haver-se pagat la carretera. Però, és clar, tantes dècades de consells de Convergència, com molestarien la Generalitat? Si eren els seus.
Un tema sempre sobre la taula és el SAD, què en fem?
El SAD s’ha de remunicipalitzar. Però primer s’ha d’estudiar si realment estem donant tot el servei que cal, fer un treball de camp, i després, si cal, elaborar un projecte nou.
I per actuar contra el despoblament?
Després de tant temps, ara ens surten amb proves pilot, xorrades. Polítiques efectives, no proves pilot. Pobles plens de cases en runes, uns ajuts infumables que no es poden tramitar... I ara ens n’adonem i fem proves pilot. A banda, tot el tema de serveis. La fibra òptica, com pot ser que no estigui fet a tota la comarca encara?