Si s’han enfilat els últims temps, posem que des del 2017, fins a Sant Serni de Nagol, segur que no els ha passat per alt la vistosa, per no dir sorollosa tarima de fusta que cobreix el sòl de la nau. Una mena de parquet d’invasiu color marró fosc que grinyola de forma dramàtica al costat dels austers murs i encara més de les pintures murals de l’arc i de l’intradós, coetànies de la consagració del temple, el 1055, i les més antigues que han arribat fins a nosaltres. Són, indiscutiblement, la joia del nostre romànic, redescobertes el 1976 i restaurades el 2011, i havien quedat empetitides, relegades a un incomprensible segon pla per culpa de la tarima que s’hi va instal·lar el maig del 2017 a iniciativa de la parroquial de Sant Julià i amb l’argument de facilitar l’accés a visitants i feligresos. Pensin que des de la intervenció del 1978, quan es van retirar les restes de l’anterior paviment de fusta, el sòl de la nau eren les vetes de pissarra amb morter de calç per rejuntar els buits entre pedra i pedra.

L’ocurrència del 2017 no només va obtenir el vistiplau del ministeri, sinó que en va rebre una subvenció de 7.000 euros, i va ser durament criticada pels experts en restauració perquè s’hi havia intervingut sense el reglamentari estudi previ i sense que es respectés un criteri estètic unificat. El resultat era un lamentable “patchwork” en què que “les pintures anaven per un costat i el paviment, per un altre: un fals històric i un fals estètic”, com ho va definir aleshores un restaurador de primera fila mundial que coneixia de primeríssima mà la capella de Sant Serni perquè hi havia treballat en les dues últimes intervencions.

Han hagut de passat vuit anys i ha calgut que Sant Serni formi part de la candidatura dels testimonis materials de la construcció de l’Estat dels Pirineus perquè Patrimoni s’ho repensi i posi ordre a Sant Serni. La decisió ja està presa, i a la primera meitat de bany que ve es retirarà l’actual tarima “per dignificar i posar en valor l’església i les pintures murals, i restituir-ne el grau d’autenticitat”. Una altra cosa és què s’hi farà, i de moment les opcions oscil·len, segons la directora de Cultura, Isabel de la Parte, entre la restitució del paviment original de pissarra i morter i una solució intermèdia que consistiria a deixar una part del paviment orinal a la vista i cobrir la resta amb una tarima “més digna”. Per acabar de decidir-se per una o altra caldrà primer aixecar la tarima actual per comprovar l’estat de conservació del sòl, i sempre, diu, amb la premissa que cal fer compatible l’ús litúrgic amb el patrimonial, tot i que a Sant Serni no s’hi diu regularment missa, sinó només ocasionals celebracions com batejos i casaments. El que sembla ara mateix descartat és una solució similar a la de Sant Serni de Canillo, amb un vidre que cobreix bona part del passadís central de la nau perquè els visitants en puguin contemplar la cripta i el que s’ha conservat del primitiu temple. El que podria tenir també els mesos comptats és la tarima del porxo, i la intervenció afectarà així mateix el camí d’accés, avui intransitable per a persones amb mobilitat reduïda.
I tot això, recordin, el primer semestre del 2026, a temps per deixar Sant Serni a punt de la visita dels avaluadors de la Unesco.

La decisió sobre la candidatura a la Unesco, l’estiu del 2027
El frenètic calendari d’intervencions dels últims anys està estretament lligat a la candidatura dels testimonis materials de la construcció de l’Estat dels Pirineus a patrimoni de la humanitat. Per això els equips de Patrimoni han desfilat per Sant Joan de Caselles, el roc d’Enclar, la Margineda, Santa Coloma, Sant Romà de les Bons i Sant Climent de Pal, i treballen ara mateix a Sant Martí de la Cortinada i a Casa de la Vall, i desfilaran l’any que ve per Sant Serni de Nagol. L’objectiu és tenir-ho tot a punt l’estiu del 2026, quan està prevista la visita dels avaluadors de la Unesco. Això serà si el dossier que es presentarà al gener passa el tall i convencem la Unesco que hem fet els deures quant a restauració, gestió i protecció dels monuments. En el millor dels casos, la decisió sobre la candidatura arribarà l’estiu del 2027.